sulfurar (Diccionari)

sulfurar
1. v. tr. QUÍM. Tractar, impregnar, combinar, amb sofre.
2. v. pron. METAL·L. Enriquir-se de sofre un metall.
3. v. tr. [ fig. ] Enfurir, encolerir. La seua tardança el va sulfurar i se n'anà.

sulfurar (Traducció Valencià-Castellà)

sulfurar v. tr. sulfurar.

sulfurar (Traducció Castellà-Valencià)

sulfurar v. tr. sulfurar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb sulfurar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
sulfurar






Participi
sulfurat
sulfurada
sulfurats
sulfurades



Gerundi
sulfurant






INDICATIU
Present
(jo) sulfure
(tu) sulfures
(ell/ella/vosté) sulfura
(nosaltres) sulfurem
(vosaltres) sulfureu
(ells/elles/vostés) sulfuren

Perfet
(jo) he sulfurat
(tu) has sulfurat
(ell/ella/vosté) ha sulfurat
(nosaltres) hem sulfurat
(vosaltres) heu sulfurat
(ells/elles/vostés) han sulfurat

Passat simple
(jo) sulfurí
(tu) sulfurares
(ell/ella/vosté) sulfurà
(nosaltres) sulfuràrem
(vosaltres) sulfuràreu
(ells/elles/vostés) sulfuraren

Passat perifràstic
(jo) vaig sulfurar
(tu) vas (o vares) sulfurar
(ell/ella/vosté) va sulfurar
(nosaltres) vam (o vàrem) sulfurar
(vosaltres) vau (o vàreu) sulfurar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) sulfurar

Imperfet
(jo) sulfurava
(tu) sulfuraves
(ell/ella/vosté) sulfurava
(nosaltres) sulfuràvem
(vosaltres) sulfuràveu
(ells/elles/vostés) sulfuraven

Plusquamperfet
(jo) havia sulfurat
(tu) havies sulfurat
(ell/ella/vosté) havia sulfurat
(nosaltres) havíem sulfurat
(vosaltres) havíeu sulfurat
(ells/elles/vostés) havien sulfurat

Passat anterior
(jo) haguí sulfurat
(tu) hagueres sulfurat
(ell/ella/vosté) hagué sulfurat
(nosaltres) haguérem sulfurat
(vosaltres) haguéreu sulfurat
(ells/elles/vostés) hagueren sulfurat

Futur
(jo) sulfuraré
(tu) sulfuraràs
(ell/ella/vosté) sulfurarà
(nosaltres) sulfurarem
(vosaltres) sulfurareu
(ells/elles/vostés) sulfuraran

Futur perfet
(jo) hauré sulfurat
(tu) hauràs sulfurat
(ell/ella/vosté) haurà sulfurat
(nosaltres) haurem sulfurat
(vosaltres) haureu sulfurat
(ells/elles/vostés) hauran sulfurat

Condicional
(jo) sulfuraria
(tu) sulfuraries
(ell/ella/vosté) sulfuraria
(nosaltres) sulfuraríem
(vosaltres) sulfuraríeu
(ells/elles/vostés) sulfurarien

Condicional perfet
(jo) hauria sulfurat
(tu) hauries sulfurat
(ell/ella/vosté) hauria sulfurat
(nosaltres) hauríem sulfurat
(vosaltres) hauríeu sulfurat
(ells/elles/vostés) haurien sulfurat

SUBJUNTIU
Present
(jo) sulfure
(tu) sulfures
(ell/ella/vosté) sulfure
(nosaltres) sulfurem
(vosaltres) sulfureu
(ells/elles/vostés) sulfuren

Perfet
(jo) haja sulfurat
(tu) hages sulfurat
(ell/ella/vosté) haja sulfurat
(nosaltres) hàgem sulfurat
(vosaltres) hàgeu sulfurat
(ells/elles/vostés) hagen sulfurat

Imperfet
(jo) sulfurara
(tu) sulfurares
(ell/ella/vosté) sulfurara
(nosaltres) sulfuràrem
(vosaltres) sulfuràreu
(ells/elles/vostés) sulfuraren

Plusquamperfet
(jo) haguera sulfurat
(tu) hagueres sulfurat
(ell/ella/vosté) haguera sulfurat
(nosaltres) haguérem sulfurat
(vosaltres) haguéreu sulfurat
(ells/elles/vostés) hagueren sulfurat

IMPERATIU
Present

sulfura (tu)
sulfure (ell/ella/vosté)
sulfurem (nosaltres)
sulfureu (vosaltres)
sulfuren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb sulfurar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
sulfurar






Participio
sulfurado
sulfurada
sulfurados
sulfuradas



Gerundio
sulfurando






INDICATIVO
Presente
(yo) sulfuro
(tu) sulfuras
(el/ella/Ud.) sulfura
(nosotros) sulfuramos
(vosotros) sulfuráis
(ellos/ellas/Uds.) sulfuran

Pretérito perfecto simple
(yo) sulfuré
(tu) sulfuraste
(el/ella/Ud.) sulfuró
(nosotros) sulfuramos
(vosotros) sulfurasteis
(ellos/ellas/Uds.) sulfuraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he sulfurado
(tu) has sulfurado
(el/ella/Ud.) ha sulfurado
(nosotros) hemos sulfurado
(vosotros) habéis sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) han sulfurado

Pretérito imperfecto
(yo) sulfuraba
(tu) sulfurabas
(el/ella/Ud.) sulfuraba
(nosotros) sulfurábamos
(vosotros) sulfurabais
(ellos/ellas/Uds.) sulfuraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había sulfurado
(tu) habías sulfurado
(el/ella/Ud.) había sulfurado
(nosotros) habíamos sulfurado
(vosotros) habíais sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) habían sulfurado

Pretérito anterior
(yo) hube sulfurado
(tu) hubiste sulfurado
(el/ella/Ud.) hubo sulfurado
(nosotros) hubimos sulfurado
(vosotros) hubisteis sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron sulfurado

Futuro simple
(yo) sulfuraré
(tu) sulfurarás
(el/ella/Ud.) sulfurará
(nosotros) sulfuraremos
(vosotros) sulfuraréis
(ellos/ellas/Uds.) sulfurarán

Futuro compuesto
(yo) habré sulfurado
(tu) habrás sulfurado
(el/ella/Ud.) habrá sulfurado
(nosotros) habremos sulfurado
(vosotros) habréis sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) habrán sulfurado

Condicional simple
(yo) sulfuraría
(tu) sulfurarías
(el/ella/Ud.) sulfuraría
(nosotros) sulfuraríamos
(vosotros) sulfuraríais
(ellos/ellas/Uds.) sulfurarían

Condicional compuesto
(yo) habría sulfurado
(tu) habrías sulfurado
(el/ella/Ud.) habría sulfurado
(nosotros) habríamos sulfurado
(vosotros) habríais sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) habrían sulfurado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) sulfure
(tu) sulfures
(el/ella/Ud.) sulfure
(nosotros) sulfuremos
(vosotros) sulfuréis
(ellos/ellas/Uds.) sulfuren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya sulfurado
(tu) hayas sulfurado
(el/ella/Ud.) haya sulfurado
(nosotros) hayamos sulfurado
(vosotros) hayáis sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) hayan sulfurado

Pretérito imperfecto I
(yo) sulfurara
(tu) sulfuraras
(el/ella/Ud.) sulfurara
(nosotros) sulfuráramos
(vosotros) sulfurarais
(ellos/ellas/Uds.) sulfuraran

Pretérito imperfecto II
(yo) sulfurase
(tu) sulfurases
(el/ella/Ud.) sulfurase
(nosotros) sulfurásemos
(vosotros) sulfuraseis
(ellos/ellas/Uds.) sulfurasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera sulfurado
(tu) hubieras sulfurado
(el/ella/Ud.) hubiera sulfurado
(nosotros) hubiéramos sulfurado
(vosotros) hubierais sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran sulfurado

Futuro simple
(yo) sulfurare
(tu) sulfurares
(el/ella/Ud.) sulfurare
(nosotros) sulfuráremos
(vosotros) sulfurareis
(ellos/ellas/Uds.) sulfuraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere sulfurado
(tu) hubieres sulfurado
(el/ella/Ud.) hubiere sulfurado
(nosotros) hubiéremos sulfurado
(vosotros) hubiereis sulfurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren sulfurado

IMPERATIVO
Presente


sulfure (el/ella/Ud.)
sulfuremos (nosotros)
sulfurad (vosotros)
sulfuren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar