suspendre
1.
a.
v. tr.
Tindre (una cosa) en l'aire de manera que penge.
Un piano suspés d'una corda.
b.
v. tr.
[
fig.
]
L'auditori estava suspés dels seus llavis.
2.
a.
v. tr.
Tindre detingut durant un cert temps el curs (d'una cosa).
El partit es va suspendre quinze minuts.
b.
v. tr.
Diferir momentàniament.
Suspendre l'orde de desallotjament.
3.
a.
v. tr.
Privar (algú) per algun temps del càrrec, de les funcions, del sou, etc.
Suspendre un afiliat d'un partit polític de militància.
b.
suspendre de sou i faena
DRET
Privar durant un temps determinat de retribució i de funcions com a mesura disciplinària.
El jutge ha sigut suspés de sou i faena durant vint mesos per un delicte de prevaricació.
4.
a.
v. tr.
Negar l'aprovació (a un examinand).
Dels vint estudiants d'aquell curs n'han suspesos quatre.
b.
v. tr. abs.
El professor de matemàtiques suspén molt.
5.
a.
v. tr.
Rebre la qualificació de suspens (en una assignatura).
Pel juny vaig suspendre llatí.
b.
v. tr. abs.
He tornat a suspendre.