sàtrapa
1.
a.
m. HIST.
Governador d'una província de l'Imperi Persa antic, dotat d'amplis poders polítics, administratius i militars.
b.
m.
[
p. ext.
]
HIST.
Monarca, rei de l'Orient.
2.
m.
i
f.
[
fig.
]
Persona que ostenta autoritat i la fa valdre, que exercix un càrrec amb suficiència atribuint-se una importància desmesurada en relació amb el càrrec i amb les pròpies possibilitats i coneixements.
3.
m.
i
f.
Persona que viu regaladament, com un príncep.
Viu com un sàtrapa.