tapaboques
1.
m. inv.
Peça de roba de llana o de cotó, generalment amb grans mostres de color, que s'usa com a abrigall del coll, amb la qual se sol tapar fins i tot la boca.
2.
m. inv. ARM.
Peça de fusta o metàl·lica amb què es tapa la boca de les armes de foc, per a impedir l'entrada de pols i de cossos estranys a l'ànima del canó.
3.
m. inv.
Tapajunts 2.
4.
a.
m. inv. TRANSP.
Placa metàl·lica que tapa cada una de les puntes redones del fusell dels cotxes per les quals este entra dins de les boixes.
b.
m. inv.
[
p. ext.
]
AUT.
Peça metàl·lica, de forma redona, que tapa la part central de la llanda de les rodes.