tapar
1.
a.
v. tr.
Posar el tap, la tapa o la tapadora (a un objecte).
Tapa l'olla perquè l'aigua bulla més de pressa. Tapa la pica i ompli-la d'aigua. Tapa la gasosa.
b.
v. tr. abs.
El tap no tapa gens bé.
c.
v. tr.
Interceptar, un tap, la comunicació del contingut d'una botella, etc., amb l'exterior.
Tapeu bé el flascó dels medicaments.
2.
a.
v. tr.
Posar (en un forat o una cavitat) una cosa sòlida que l'òmpliga o l'obstruïsca.
Tapa el forat amb terra.
b.
v. pron.
No poder engolir res, com si es tinguera obstruït l'esòfag.
c.
v. pron. PAT.
Ofegar-se per dispnea.
d.
v. tr.
Interceptar, un cos opac, la vista (d'alguna cosa).
No puc vore la teua casa perquè me la tapen els arbres. Lleva la botella del mig, que em tapa el televisor.
e.
v. tr.
[
fig.
]
Posar objeccions (a algú), eixir-li amb raons, etc., que el deixen sense saber què dir.
El va tapar amb poques paraules.
f.
v. pron.
Les orelles se m'han tapat per l'aigua.
g.
tapar
(a algú)
els ulls
(o
les orelles,
o
el nas,
o
la boca
)
Posar-li un objecte que obstruïsca estos òrgans impedint-li vore, sentir, olorar o parlar.
h.
tapar forats
Atendre a despeses necessàries, pagar deutes.
i.
tapar la boca
(a algú)
Obligar-lo a callar, siga per convicció, siga per força.
j.
tapar-se el cel
Cobrir-se de núvols.
3.
a.
v. tr.
Posar, estar, una cosa, damunt (d'una altra) ocultant-la, abrigant-la, protegint-la de la pols, de la mullena, etc.
Tapa'm, que tinc fred. Tapa el lloro perquè no cante.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Dissimular, ocultar.
Sempre intenta tapar els errors dels altres. Tapar els defectes d'algú.
c.
tapar-se el cel
Cobrir-se de núvols.