tat
1.
m.
[
pop.
]
Acció de guaitar.
No faces tats per la finestra, que et voran.
2.
a.
interj.
Paraula amb què, en el llenguatge infantil, s'acompanya l'acció de destapar els ulls perquè puguen guaitar, l'acció d'aparéixer sobtosament a la vista.
b.
fer tat
(a algú)
Guaitar o deixar vore de sobte la cara que es tenia amagada, jugant amb xiquets o distraient-los.