teniente
1.
m.
i
f.
[
en política // militar
]
tinent -a.
El teniente de alcalde.
®
El tinent d'alcalde. La teniente de alcalde
®
La tinenta d'alcalde. El teniente de la compañía condecoró al soldado.
®
El tinent de la companyia va condecorar el soldat. La teniente de la compañía condecoró al soldado.
®
La tinenta de la companyia va condecorar el soldat.
2.
adj.
[
que tiene
]
tinent.
Estuve con la persona teniente de la herencia.
®
Vaig estar amb la persona tinent de l'herència.
3.
adj.
[
fruta no madura
]
verdós -osa.
Las peras todavía estan tenientes.
®
Les peres encara estan verdoses. Los melones todavía están tenientes.
®
Els melons encara estan verdosos.
4.
adj.
[
persona un poco sorda
]
dur -a d'orella.
Mi hermano está teniente.
®
El meu germà és dur d'orella. Mi hermana está teniente.
®
La meua germana és dura d'orella.
5.
adj.
[
avaro
]
agarrat -ada, garrepa, gasiu -iva.
El es un poco teniente.
®
Ell és un poc agarrat. Ella és un poco teniente.
®
Ella és un poc agarrada.
6.
teniente coronel
tinent coronel.
7.
teniente de alcalde
tinent d'alcalde.
8.
teniente general
tinent general.