tenor
1.
m.
Manera de ser, caràcter general, tarannà, d'una persona, d'un escrit, d'un discurs, etc.
La descripció té un tenor certament nostàlgic. Ella no és del mateix tenor que la resta de la família.
2.
m.
[
ant.
]
[usat sobretot en
f.
]
Capacitat, cabuda.
Vam comprar un meló de la tenor d'un perol.
3.
a.
m.
[usat només en
m.
]
Nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do
[dn<-->5]
2
al do
[dn<-->5]
4
.
b.
m.
[
p. ext.
]
[usat només en
m.
]
Home que canta amb veu de tenor.
c.
m.
[
p. anal.
]
[usat només en
m.
]
Instrument d'una família que s'aproxima a la tessitura d'un tenor.
Flauta tenor. Saxo tenor.