timbre
1.
a.
m. HERÀLD.
Insígnia que es col·loca damunt de l'escut (corona, casc, cimera, etc.) per a distingir el grau de noblesa.
b.
m.
[
fig.
]
Cosa o acció que honra algú.
Serà un timbre de glòria per al poble.
2.
m.
[
ant.
i
p. ext.
]
NUMISM.
Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l'escut reial, com per exemple el
timbre d'Aragó,
el
timbre de Perpinyà
i el
timbre de València.
3.
a.
m.
[
p. ext.
]
SIGIL·LOGR./DRET
Segell que estampa l'Estat en el paper on s'estenen documents públics i privats que es referixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que s'ha de pagar al fisc en concepte de drets.
b.
m.
[
p. ext.
]
SIGIL·LOGR./CORR./DRET
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat perquè s'adherisca una vegada mullat, emés per una administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades als servicis de correus.
c.
m.
[
p. ext.
]
Pòlissa, segell d'un certificat.
4.
a.
m.
Aparell utilitzat com a avisador acústic, constituït per una xicoteta campana i un martellet que la colpix.
b.
m.
[
p. ext.
]
Qualsevol altre tipus d'aparell que produïx un so per a avisar.
5.
m. ACÚST./MÚS.
Qualitat d'un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica naturalesa i intensitat.