timpà
1.
m. ANAT.
Membrana de l'orella dels cordats.
2.
a.
m. ARQUIT.
En l'antiguitat clàssica, frontó.
b.
m. ARQUIT.
En l'edat mitjana, espai semicircular que constituïx la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
c.
m. ARQUIT.
Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu en la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el barroc.
3.
m. GRÀF.
Bastidor cobert de pell o de tela i folrat de baieta sobre el qual es posava, en les antigues premses de mà, el paper que es volia imprimir.