tocar
1.
a.
v. tr.
Fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entre en contacte (amb alguna cosa) i en siga afectat el sentit del tacte.
Toca el pa, a vore si és tendre.
b.
v. tr.
Entrar en contacte (amb algú o amb alguna cosa) per mitjà d'un objecte que es maneja.
Quan vam tocar les branques amb un pal, van caure les fruites més madures.
c.
v. tr.
Aplicar la pedra de toc o una barreta de metall fi (a una peça d'or o de plata) per a reconéixer la porció de metall fi que conté.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Cobrar, rebre, (diners o una cosa equivalent).
No n'hem tocats ni cinc.
e.
v. tr.
[
fig.
]
Experimentar, adquirir, coneixement directe d'una cosa.
Prompte tocarem les conseqüències de la nostra falta de prudència.
f.
fer tocar
(a algú una cosa)
amb la mà
Donar-li'n proves evidents.
g.
no saber on es toca
No tindre concepte clar de la qüestió.
h.
no saber on es toca
No tindre prou coneixement.
i.
no tocar
No fer d'una cosa l'ús o l'abús que suposa establir-hi contacte.
No he tornat a tocar els llibres d'anglés des que vaig acabar l'escola.
j.
toca-la!
Donem-nos les mans.
2.
a.
v. pron.
Estar en contacte, dos coses.
La paret i l'armari es toquen.
b.
v. pron. GEOM.
Ser tangent, una línia o una superfície, a una altra.
La recta 'a' i la circumferència 'b' es toquen en el punt M.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Els extrems es toquen.
3.
a.
v. intr.
Arribar, atényer.
El sol hi toca de bon matí. Mira que no li toque l'aire.
b.
v. intr.
Estar, alguna cosa, en contacte amb una altra, ser nul·la la distància entre elles.
Amb el cap tocàvem al sostre.
c.
v. intr.
Fer una parada incidental, en un viatge o camí, arribar de pas en un punt.
No vam tocar al teu poble, perquè anàrem per un camí diferent.
d.
a tocar
Molt prop.
4.
a.
v. tr.
Afectar (una cosa) directament, amb capacitat per a modificar-la o per a influir-hi.
Procura que l'aigua no et toque la ferida. Posa-la en la finestra perquè la toque el sol.
b.
v. pron.
Passar-se, fer-se malbé.
Este vi ja es toca
c.
no tocar dalt ni baix
No tindre prou criteri
.
d.
saber on
toca
(algú)
Tindre recte criteri; obrar amb coneixement.
5.
a.
v. tr.
Encertar (alguna cosa) amb un colp, amb un tir, etc., ferir.
Tocar el blanc. Han perdut, no han pogut tocar les botelles amb les pedres.
b.
v. pron.
Produir-se un animal una tocadura.
c.
tocar el viu
(o
el tendre
) (a algú)
Ferir algú en la part més sensible.
d.
tocar-hi
Encertar a comprendre una cosa, entendre-la tal com és.
e.
tocar-hi
Tindre raó en allò que es diu.
6.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Abordar, tractar, en un discurs, en una conversació, en una obra, etc.
Este autor sempre toca temes d'actualitat.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Tractar en, comerciar en.
Nosaltres no toquem els cosmètics.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Dir alguna paraula, fer algun acte, que puga desplaure o noure.
No toques la mare, perquè te'n recordaràs!
7.
a.
v. tr.
Traure del seu lloc.
Qui ha tocat els diners de la caixa?
b.
v. tr.
Introduir xicotetes modificacions (en una obra) buscant de millorar-la, etc., retocar.
8.
a.
v. intr.
Pertànyer, una cosa, a algú per dret, en un repartiment, etc.
M'ha tocat una nina en la tómbola. En el testament, a Maria, li va tocar la casa.
b.
v. intr.
Ser de la seua obligació o càrrec.
Sempre em toca la faena més desagradable.
c.
quan toque
Seguint el torn.
9.
a.
v. tr. MÚS.
Fer sonar (un instrument músic).
Tocar la flauta.
b.
v. tr. MÚS.
Executar (una peça de música).
Per a acabar, l'orquestra ha tocat l'himne.
c.
v. tr. abs.
Com que toca molt bé, li han donat una plaça en l'orquestra municipal.
d.
v. tr. abs.
[
esp.
]
Fer sentir, una campana, una corneta, etc., els sons indicadors d'un moviment que s'ha de fer, d'una cerimònia que s'ha de celebrar, etc.
Tocar a morts, a missa. Tocar a foc, a diana.
e.
v. tr.
Fer sentir, un rellotge, una campana, els sons indicadors de les hores.
Prompte tocaran les quatre. Toquen les dos.
f.
tocar a
Ser el moment de.
g.
tocar a anar-se'n
(o
a fugir
)
Arribar el moment d'anar-se'n, de fugir.
10.
v. tr.
Trucar
1
.
11.
tocar el dos
Anar-se'n.
12.
toquem i toquem
Bescanviar alguna cosa de manera simultània.