topall
1.
a.
m.
Part d'una cosa per la qual esta topa amb una altra.
b.
m.
[
esp.
]
Peça, generalment de cautxú, que es posa a terra o en una paret per evitar que una porta, en obrir-la, tope amb algun moble, amb la paret, etc., i cause desperfectes.
2.
a.
m.
[
esp.
]
FERROC.
Cada un dels dispositius que són col·locats en els vagons de tren i en les locomotores, per a mantindre'ls en contacte elàstic durant la marxa i amortir els xocs.
b.
m.
[
esp.
]
FERROC.
Cada un dels dos dispositius semblants als topalls dels vagons i de les locomotores que són muntats al final d'una via fèrria.
3.
m. TECNOL.
Peça o part de peça que limita el joc d'una altra peça, els moviments d'un òrgan mecànic, etc.