treballar
1.
a.
v. intr.
Fer un esforç continuat, físic o mental, en l'execució d'alguna cosa, especialment pel guany que en deriva o per l'obligació que té de fer-la pel seu càrrec o la seua professió.
Treballar de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a estall. Treballar en el camp, en la fàbrica. Treballar a jornada completa, a mitja jornada
b.
v. intr.
Estar col·locat.
Treballe en una empresa que fa paper reciclat
c.
v. intr.
Tindre faena.
Fa un any que va acabar la carrera, però encara no treballa.
2.
a.
v. intr.
[
p. anal.
]
Esforçar-se físicament o mentalment.
S'ha treballat els músculs de les cuixes. Fer treballar el cap.
b.
v. intr.
[
p. anal.
]
Esforçar-se, un animal.
Fer treballar un bou. L'ase ha treballat des del matí.
c.
v. intr.
[
p. anal.
]
Tindre activitat, una màquina.
Fer treballar una màquina. No podem utilitzar l'ordinador perquè treballa en una altra cosa.
d.
v. intr.
[
p. anal.
]
Produir.
Fer treballar la terra.
e.
v. intr.
[
p. anal.
]
Sofrir, una cosa, l'esforç a què està sotmesa.
Treballar un suport, una biga, un mur.
3.
a.
v. tr.
Sotmetre (una matèria) a una acció contínua per a donar-li forma.
Treballar la pedra, el ferro.
b.
v. tr.
Preparar (una cosa) que exigix una manipulació més o menys violenta.
Treballar la massa per a fer el pastís. És una gerra molt treballada.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Preparar, perfeccionar, millorar.
Treballar una conferència.