trincar (Diccionari)

trincar 1
v. intr. Bevent amb algú, fer xocar els gots, les copes, etc. Trinquem a la nostra salut!

trincar (Traducció Valencià-Castellà)

trincar v. intr. tintinar ( v. tr. ), tintinear, trincar.

trincar (Traducció Castellà-Valencià)

trincar v. tr. 1. [ apresar, capturar ] enxampar, atrapar.
2. [ beber ] mamar, trascolar.
3. [ en náutica ] trincar.
4. [ atar ] lligar, fermar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb trincar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
trincar






Participi
trincat
trincada
trincats
trincades



Gerundi
trincant






INDICATIU
Present
(jo) trinque
(tu) trinques
(ell/ella/vosté) trinca
(nosaltres) trinquem
(vosaltres) trinqueu
(ells/elles/vostés) trinquen

Perfet
(jo) he trincat
(tu) has trincat
(ell/ella/vosté) ha trincat
(nosaltres) hem trincat
(vosaltres) heu trincat
(ells/elles/vostés) han trincat

Passat simple
(jo) trinquí
(tu) trincares
(ell/ella/vosté) trincà
(nosaltres) trincàrem
(vosaltres) trincàreu
(ells/elles/vostés) trincaren

Passat perifràstic
(jo) vaig trincar
(tu) vas (o vares) trincar
(ell/ella/vosté) va trincar
(nosaltres) vam (o vàrem) trincar
(vosaltres) vau (o vàreu) trincar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) trincar

Imperfet
(jo) trincava
(tu) trincaves
(ell/ella/vosté) trincava
(nosaltres) trincàvem
(vosaltres) trincàveu
(ells/elles/vostés) trincaven

Plusquamperfet
(jo) havia trincat
(tu) havies trincat
(ell/ella/vosté) havia trincat
(nosaltres) havíem trincat
(vosaltres) havíeu trincat
(ells/elles/vostés) havien trincat

Passat anterior
(jo) haguí trincat
(tu) hagueres trincat
(ell/ella/vosté) hagué trincat
(nosaltres) haguérem trincat
(vosaltres) haguéreu trincat
(ells/elles/vostés) hagueren trincat

Futur
(jo) trincaré
(tu) trincaràs
(ell/ella/vosté) trincarà
(nosaltres) trincarem
(vosaltres) trincareu
(ells/elles/vostés) trincaran

Futur perfet
(jo) hauré trincat
(tu) hauràs trincat
(ell/ella/vosté) haurà trincat
(nosaltres) haurem trincat
(vosaltres) haureu trincat
(ells/elles/vostés) hauran trincat

Condicional
(jo) trincaria
(tu) trincaries
(ell/ella/vosté) trincaria
(nosaltres) trincaríem
(vosaltres) trincaríeu
(ells/elles/vostés) trincarien

Condicional perfet
(jo) hauria trincat
(tu) hauries trincat
(ell/ella/vosté) hauria trincat
(nosaltres) hauríem trincat
(vosaltres) hauríeu trincat
(ells/elles/vostés) haurien trincat

SUBJUNTIU
Present
(jo) trinque
(tu) trinques
(ell/ella/vosté) trinque
(nosaltres) trinquem
(vosaltres) trinqueu
(ells/elles/vostés) trinquen

Perfet
(jo) haja trincat
(tu) hages trincat
(ell/ella/vosté) haja trincat
(nosaltres) hàgem trincat
(vosaltres) hàgeu trincat
(ells/elles/vostés) hagen trincat

Imperfet
(jo) trincara
(tu) trincares
(ell/ella/vosté) trincara
(nosaltres) trincàrem
(vosaltres) trincàreu
(ells/elles/vostés) trincaren

Plusquamperfet
(jo) haguera trincat
(tu) hagueres trincat
(ell/ella/vosté) haguera trincat
(nosaltres) haguérem trincat
(vosaltres) haguéreu trincat
(ells/elles/vostés) hagueren trincat

IMPERATIU
Present

trinca (tu)
trinque (ell/ella/vosté)
trinquem (nosaltres)
trinqueu (vosaltres)
trinquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb trincar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
trincar






Participio
trincado
trincada
trincados
trincadas



Gerundio
trincando






INDICATIVO
Presente
(yo) trinco
(tu) trincas
(el/ella/Ud.) trinca
(nosotros) trincamos
(vosotros) trincáis
(ellos/ellas/Uds.) trincan

Pretérito perfecto simple
(yo) trinqué
(tu) trincaste
(el/ella/Ud.) trincó
(nosotros) trincamos
(vosotros) trincasteis
(ellos/ellas/Uds.) trincaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he trincado
(tu) has trincado
(el/ella/Ud.) ha trincado
(nosotros) hemos trincado
(vosotros) habéis trincado
(ellos/ellas/Uds.) han trincado

Pretérito imperfecto
(yo) trincaba
(tu) trincabas
(el/ella/Ud.) trincaba
(nosotros) trincábamos
(vosotros) trincabais
(ellos/ellas/Uds.) trincaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había trincado
(tu) habías trincado
(el/ella/Ud.) había trincado
(nosotros) habíamos trincado
(vosotros) habíais trincado
(ellos/ellas/Uds.) habían trincado

Pretérito anterior
(yo) hube trincado
(tu) hubiste trincado
(el/ella/Ud.) hubo trincado
(nosotros) hubimos trincado
(vosotros) hubisteis trincado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron trincado

Futuro simple
(yo) trincaré
(tu) trincarás
(el/ella/Ud.) trincará
(nosotros) trincaremos
(vosotros) trincaréis
(ellos/ellas/Uds.) trincarán

Futuro compuesto
(yo) habré trincado
(tu) habrás trincado
(el/ella/Ud.) habrá trincado
(nosotros) habremos trincado
(vosotros) habréis trincado
(ellos/ellas/Uds.) habrán trincado

Condicional simple
(yo) trincaría
(tu) trincarías
(el/ella/Ud.) trincaría
(nosotros) trincaríamos
(vosotros) trincaríais
(ellos/ellas/Uds.) trincarían

Condicional compuesto
(yo) habría trincado
(tu) habrías trincado
(el/ella/Ud.) habría trincado
(nosotros) habríamos trincado
(vosotros) habríais trincado
(ellos/ellas/Uds.) habrían trincado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) trinque
(tu) trinques
(el/ella/Ud.) trinque
(nosotros) trinquemos
(vosotros) trinquéis
(ellos/ellas/Uds.) trinquen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya trincado
(tu) hayas trincado
(el/ella/Ud.) haya trincado
(nosotros) hayamos trincado
(vosotros) hayáis trincado
(ellos/ellas/Uds.) hayan trincado

Pretérito imperfecto I
(yo) trincara
(tu) trincaras
(el/ella/Ud.) trincara
(nosotros) trincáramos
(vosotros) trincarais
(ellos/ellas/Uds.) trincaran

Pretérito imperfecto II
(yo) trincase
(tu) trincases
(el/ella/Ud.) trincase
(nosotros) trincásemos
(vosotros) trincaseis
(ellos/ellas/Uds.) trincasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera trincado
(tu) hubieras trincado
(el/ella/Ud.) hubiera trincado
(nosotros) hubiéramos trincado
(vosotros) hubierais trincado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran trincado

Futuro simple
(yo) trincare
(tu) trincares
(el/ella/Ud.) trincare
(nosotros) trincáremos
(vosotros) trincareis
(ellos/ellas/Uds.) trincaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere trincado
(tu) hubieres trincado
(el/ella/Ud.) hubiere trincado
(nosotros) hubiéremos trincado
(vosotros) hubiereis trincado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren trincado

IMPERATIVO
Presente

trinca (tu)
trinque (el/ella/Ud.)
trinquemos (nosotros)
trincad (vosotros)
trinquen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar