trist (Diccionari)

trist -a
1. a. adj. Que està en un estat d'ànim ombriu, en què no sent cap goig o alegria. Estava trista a causa de l'empresonament en què vivia.
b. adj. Que deixa notar, que expressa, que produïx, aquell estat. Una mirada trista. Un comiat trist. Un lament trist.
c. adj. No gens alegre, sense gens d'animació. Un dia trist. Una ciutat trista.
d. adj. Passat, viscut, fet, amb tristesa. Va tindre una vida molt trista.
e. adj. Deplorable. Va tindre una fi ben trista.
f. adj. Dolorós, enutjós. Que trist, no poder evitar l'incendi.
2. a. adj. [anteposat al substantiu] Insuficient, ineficaç. Només vam poder aconseguir una trista almoina.
b. adj. [anteposat al substantiu] Un i no més, que és això i res més. Sóc un trist músic de carrer. No tenien ni un trist tros de pa que dur-se a la boca.
3. m. ZOOL. Au de l'orde dels passeriformes, de la família dels sílvids (Cisticola juncidis), de color ocraci rogenc amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.

trist (Traducció Valencià-Castellà)

trist -a adj. triste, tristón, apagado.

Et pot interessar