triteisme
1.
m. REL.
Nom donat a diverses doctrines trinitàries que, en l'esforç per subratllar la divinitat de les tres persones divines, no n'expliquen prou la unitat substancial.
2.
m.
[
p. ext.
]
REL.
Comprensió errònia que el creient pot sovint fer-se espontàniament del dogma trinitari, com si es referira a tres déus.