{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
triumvir (Diccionari)
triumvir
m. HIST.
En l'antiguitat romana, cada una de les tres persones que formaven una comissió o associació.
triumvir (Traducció Valencià-Castellà)
triumvir
m.
triunviro.
Et pot interessar
arpellot
carrat
chalazión
chapar
deseo
desrodrigar
enarenar
escape
escurçó
espoderaments
insociablement
latinismo
lluïdera
mimèticament
nervino
patxaran
psammita
reinar
sobreclaustro
volumètricament