{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
triumvir (Diccionari)
triumvir
m. HIST.
En l'antiguitat romana, cada una de les tres persones que formaven una comissió o associació.
triumvir (Traducció Valencià-Castellà)
triumvir
m.
triunviro.
Et pot interessar
aerològic
agüilla
amídic
auscultació
autoritzadament
entretela
fontinyó
isoglosa
lampridiforme
llacor
mal geni
malpensar
mimosa americana
oolema
permitir
pluriocular
prearqueà
pula
sintàcticament
timpanítico