tártago
m.
1.
[
en botánica
]
cagamuja
(
f.
).
El tártago es purgante.
®
La caramuja és purgant.
2.
[
infortunio
]
infortuni, malastre, terrabastada
(
f.
).
Tuvieron un gran tártago con el accidente de coche.
®
Van tindre un gran infortuni amb l'accident de cotxe.