tòrcer
1.
a.
v. tr.
Deformar (un cos) per l'acció d'una força que tendix a fer girar l'un dels seus extrems o una de les seues parts al voltant del seu eix longitudinal mentres l'altre està privat de girar o gira en sentit contrari.
b.
v. tr. FIL.
Fer girar (les fibres d'un filat) sobre elles mateixes, de manera que es caragolen en espiral per a augmentar la resistència del fil.
c.
tòrcer el coll
(a algú)
Matar-lo.
d.
tòrcer-se un peu
Dislocar-se'l, desllorigar-se'n les articulacions.
2.
a.
v. tr.
Fer prendre (a una cosa o a una part d'una cosa) una direcció altra que la normal, que la que seguia, que la que té l'altra part.
Va tòrcer la cullera sense tocar-la.
b.
v. pron.
L'arbre s'ha torçut. L'estanteria s'ha torçut pel pes dels llibres.
c.
v. intr.
El camí torcia molt sovint i ens vam marejar.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Els vicis l'han torçut del bon camí.
e.
v. pron.
[
fig.
]
Des que va amb els nous amics, la seua vida s'ha torçut.
f.
v. tr.
[
fig.
]
Interpretar malament, falsejar.
Tòrcer la justícia.