vanar (Diccionari)

vanar
1. v. tr. i intr. [ ant. ] Pregonar.
2. v. pron. Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc, pròpies o que un s'atribuïx.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb vanar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
vanar






Participi
vanat
vanada
vanats
vanades



Gerundi
vanant






INDICATIU
Present
(jo) vane
(tu) vanes
(ell/ella/vosté) vana
(nosaltres) vanem
(vosaltres) vaneu
(ells/elles/vostés) vanen

Perfet
(jo) he vanat
(tu) has vanat
(ell/ella/vosté) ha vanat
(nosaltres) hem vanat
(vosaltres) heu vanat
(ells/elles/vostés) han vanat

Passat simple
(jo) vaní
(tu) vanares
(ell/ella/vosté) vanà
(nosaltres) vanàrem
(vosaltres) vanàreu
(ells/elles/vostés) vanaren

Passat perifràstic
(jo) vaig vanar
(tu) vas (o vares) vanar
(ell/ella/vosté) va vanar
(nosaltres) vam (o vàrem) vanar
(vosaltres) vau (o vàreu) vanar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) vanar

Imperfet
(jo) vanava
(tu) vanaves
(ell/ella/vosté) vanava
(nosaltres) vanàvem
(vosaltres) vanàveu
(ells/elles/vostés) vanaven

Plusquamperfet
(jo) havia vanat
(tu) havies vanat
(ell/ella/vosté) havia vanat
(nosaltres) havíem vanat
(vosaltres) havíeu vanat
(ells/elles/vostés) havien vanat

Passat anterior
(jo) haguí vanat
(tu) hagueres vanat
(ell/ella/vosté) hagué vanat
(nosaltres) haguérem vanat
(vosaltres) haguéreu vanat
(ells/elles/vostés) hagueren vanat

Futur
(jo) vanaré
(tu) vanaràs
(ell/ella/vosté) vanarà
(nosaltres) vanarem
(vosaltres) vanareu
(ells/elles/vostés) vanaran

Futur perfet
(jo) hauré vanat
(tu) hauràs vanat
(ell/ella/vosté) haurà vanat
(nosaltres) haurem vanat
(vosaltres) haureu vanat
(ells/elles/vostés) hauran vanat

Condicional
(jo) vanaria
(tu) vanaries
(ell/ella/vosté) vanaria
(nosaltres) vanaríem
(vosaltres) vanaríeu
(ells/elles/vostés) vanarien

Condicional perfet
(jo) hauria vanat
(tu) hauries vanat
(ell/ella/vosté) hauria vanat
(nosaltres) hauríem vanat
(vosaltres) hauríeu vanat
(ells/elles/vostés) haurien vanat

SUBJUNTIU
Present
(jo) vane
(tu) vanes
(ell/ella/vosté) vane
(nosaltres) vanem
(vosaltres) vaneu
(ells/elles/vostés) vanen

Perfet
(jo) haja vanat
(tu) hages vanat
(ell/ella/vosté) haja vanat
(nosaltres) hàgem vanat
(vosaltres) hàgeu vanat
(ells/elles/vostés) hagen vanat

Imperfet
(jo) vanara
(tu) vanares
(ell/ella/vosté) vanara
(nosaltres) vanàrem
(vosaltres) vanàreu
(ells/elles/vostés) vanaren

Plusquamperfet
(jo) haguera vanat
(tu) hagueres vanat
(ell/ella/vosté) haguera vanat
(nosaltres) haguérem vanat
(vosaltres) haguéreu vanat
(ells/elles/vostés) hagueren vanat

IMPERATIU
Present

vana (tu)
vane (ell/ella/vosté)
vanem (nosaltres)
vaneu (vosaltres)
vanen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar