vell
1
-a
1.
a.
adj.
De molta edat.
Els seus pares ja són vells, han fet els huitanta anys. Tornar-se vell. Un gat vell.
b.
m.
i
f.
Persona vella.
Un poble de vells.
c.
m.
i
f.
Persona de més edat dins d'una família.
M'ho va contar el vell Roqueta.
d.
m.
Membre d'un consell, una corporació, una junta, un senat, etc., on preval l'edat, ancià.
Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat.
e.
m.
Au pare o mare, en un niu.
No t'acostes al niu: hi ha la vella que cova.
f.
vell xaruc
(o
arrossinat
)
Persona molt vella i decaiguda.
2.
adj.
Es diu de la persona que pareix un vell per l'aspecte, per la sensatesa, etc.
Pareixes un vell, sempre renegant.
3.
a.
adj.
Antic, del temps passat, anterior a l'actual.
Una vella història.
b.
adj.
Es diu del més antic de dos artistes que tenen el mateix nom.
Alfons el Vell.
c.
més vell que l'anar a peu
Antiquíssim.
d.
ser més vell que el cagar
(o
que el
cagar ajupit
)
[
vulg.
]
Ser molt vell o conegut.
e.
ser més vell que el pixar a terra
(o
que el pixar ajupit
)
[
vulg.
]
Ser molt vell o conegut.
4.
a.
adj.
Que ha durat molt.
Una casa vella. Creïlles velles. Un vell record.
b.
adj.
Que ha servit molt de temps, que ja no és tan bo com quan era nou.
Un cotxe vell. Un vestit vell.
c.
de vell
Que ven mercaderies de segona mà, usades
Llibreter de vell
.