venera (Diccionari)

venera
f. Insígnia, generalment una creu, que els cavallers dels órdens militars porten penjada o brodada al pit.

venera (Traducció Valencià-Castellà)

venera f. venera.

venera (Traducció Castellà-Valencià)

venera f. 1. petxina, venera.
2. venera petxina de pelegrí.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb venerar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
venerar






Participi
venerat
venerada
venerats
venerades



Gerundi
venerant






INDICATIU
Present
(jo) venere
(tu) veneres
(ell/ella/vosté) venera
(nosaltres) venerem
(vosaltres) venereu
(ells/elles/vostés) veneren

Perfet
(jo) he venerat
(tu) has venerat
(ell/ella/vosté) ha venerat
(nosaltres) hem venerat
(vosaltres) heu venerat
(ells/elles/vostés) han venerat

Passat simple
(jo) venerí
(tu) venerares
(ell/ella/vosté) venerà
(nosaltres) veneràrem
(vosaltres) veneràreu
(ells/elles/vostés) veneraren

Passat perifràstic
(jo) vaig venerar
(tu) vas (o vares) venerar
(ell/ella/vosté) va venerar
(nosaltres) vam (o vàrem) venerar
(vosaltres) vau (o vàreu) venerar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) venerar

Imperfet
(jo) venerava
(tu) veneraves
(ell/ella/vosté) venerava
(nosaltres) veneràvem
(vosaltres) veneràveu
(ells/elles/vostés) veneraven

Plusquamperfet
(jo) havia venerat
(tu) havies venerat
(ell/ella/vosté) havia venerat
(nosaltres) havíem venerat
(vosaltres) havíeu venerat
(ells/elles/vostés) havien venerat

Passat anterior
(jo) haguí venerat
(tu) hagueres venerat
(ell/ella/vosté) hagué venerat
(nosaltres) haguérem venerat
(vosaltres) haguéreu venerat
(ells/elles/vostés) hagueren venerat

Futur
(jo) veneraré
(tu) veneraràs
(ell/ella/vosté) venerarà
(nosaltres) venerarem
(vosaltres) venerareu
(ells/elles/vostés) veneraran

Futur perfet
(jo) hauré venerat
(tu) hauràs venerat
(ell/ella/vosté) haurà venerat
(nosaltres) haurem venerat
(vosaltres) haureu venerat
(ells/elles/vostés) hauran venerat

Condicional
(jo) veneraria
(tu) veneraries
(ell/ella/vosté) veneraria
(nosaltres) veneraríem
(vosaltres) veneraríeu
(ells/elles/vostés) venerarien

Condicional perfet
(jo) hauria venerat
(tu) hauries venerat
(ell/ella/vosté) hauria venerat
(nosaltres) hauríem venerat
(vosaltres) hauríeu venerat
(ells/elles/vostés) haurien venerat

SUBJUNTIU
Present
(jo) venere
(tu) veneres
(ell/ella/vosté) venere
(nosaltres) venerem
(vosaltres) venereu
(ells/elles/vostés) veneren

Perfet
(jo) haja venerat
(tu) hages venerat
(ell/ella/vosté) haja venerat
(nosaltres) hàgem venerat
(vosaltres) hàgeu venerat
(ells/elles/vostés) hagen venerat

Imperfet
(jo) venerara
(tu) venerares
(ell/ella/vosté) venerara
(nosaltres) veneràrem
(vosaltres) veneràreu
(ells/elles/vostés) veneraren

Plusquamperfet
(jo) haguera venerat
(tu) hagueres venerat
(ell/ella/vosté) haguera venerat
(nosaltres) haguérem venerat
(vosaltres) haguéreu venerat
(ells/elles/vostés) hagueren venerat

IMPERATIU
Present

venera (tu)
venere (ell/ella/vosté)
venerem (nosaltres)
venereu (vosaltres)
veneren (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb venerar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
venerar






Participio
venerado
venerada
venerados
veneradas



Gerundio
venerando






INDICATIVO
Presente
(yo) venero
(tu) veneras
(el/ella/Ud.) venera
(nosotros) veneramos
(vosotros) veneráis
(ellos/ellas/Uds.) veneran

Pretérito perfecto simple
(yo) veneré
(tu) veneraste
(el/ella/Ud.) veneró
(nosotros) veneramos
(vosotros) venerasteis
(ellos/ellas/Uds.) veneraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he venerado
(tu) has venerado
(el/ella/Ud.) ha venerado
(nosotros) hemos venerado
(vosotros) habéis venerado
(ellos/ellas/Uds.) han venerado

Pretérito imperfecto
(yo) veneraba
(tu) venerabas
(el/ella/Ud.) veneraba
(nosotros) venerábamos
(vosotros) venerabais
(ellos/ellas/Uds.) veneraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había venerado
(tu) habías venerado
(el/ella/Ud.) había venerado
(nosotros) habíamos venerado
(vosotros) habíais venerado
(ellos/ellas/Uds.) habían venerado

Pretérito anterior
(yo) hube venerado
(tu) hubiste venerado
(el/ella/Ud.) hubo venerado
(nosotros) hubimos venerado
(vosotros) hubisteis venerado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron venerado

Futuro simple
(yo) veneraré
(tu) venerarás
(el/ella/Ud.) venerará
(nosotros) veneraremos
(vosotros) veneraréis
(ellos/ellas/Uds.) venerarán

Futuro compuesto
(yo) habré venerado
(tu) habrás venerado
(el/ella/Ud.) habrá venerado
(nosotros) habremos venerado
(vosotros) habréis venerado
(ellos/ellas/Uds.) habrán venerado

Condicional simple
(yo) veneraría
(tu) venerarías
(el/ella/Ud.) veneraría
(nosotros) veneraríamos
(vosotros) veneraríais
(ellos/ellas/Uds.) venerarían

Condicional compuesto
(yo) habría venerado
(tu) habrías venerado
(el/ella/Ud.) habría venerado
(nosotros) habríamos venerado
(vosotros) habríais venerado
(ellos/ellas/Uds.) habrían venerado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) venere
(tu) veneres
(el/ella/Ud.) venere
(nosotros) veneremos
(vosotros) veneréis
(ellos/ellas/Uds.) veneren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya venerado
(tu) hayas venerado
(el/ella/Ud.) haya venerado
(nosotros) hayamos venerado
(vosotros) hayáis venerado
(ellos/ellas/Uds.) hayan venerado

Pretérito imperfecto I
(yo) venerara
(tu) veneraras
(el/ella/Ud.) venerara
(nosotros) veneráramos
(vosotros) venerarais
(ellos/ellas/Uds.) veneraran

Pretérito imperfecto II
(yo) venerase
(tu) venerases
(el/ella/Ud.) venerase
(nosotros) venerásemos
(vosotros) veneraseis
(ellos/ellas/Uds.) venerasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera venerado
(tu) hubieras venerado
(el/ella/Ud.) hubiera venerado
(nosotros) hubiéramos venerado
(vosotros) hubierais venerado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran venerado

Futuro simple
(yo) venerare
(tu) venerares
(el/ella/Ud.) venerare
(nosotros) veneráremos
(vosotros) venerareis
(ellos/ellas/Uds.) veneraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere venerado
(tu) hubieres venerado
(el/ella/Ud.) hubiere venerado
(nosotros) hubiéremos venerado
(vosotros) hubiereis venerado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren venerado

IMPERATIVO
Presente


venere (el/ella/Ud.)
veneremos (nosotros)
venerad (vosotros)
veneren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar