venjar (Diccionari)

venjar
1. v. tr. Prendre venjança (d'una ofensa, un dany, un greuge, etc.). El pare va venjar la mort del fill.
2. a. v. tr. Castigar l'ofensa, el dany, etc., inferits (a algú). Ell ha venjat el seu pare.
b. v. tr. [ p. ext. ] Venjar algú el seu honor.
c. v. pron. Satisfer-se causant algun dany a algú per a compensar una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d'algú, d'una ofensa.

venjar (Traducció Valencià-Castellà)

venjar v. tr. vengar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb venjar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
venjar






Participi
venjat
venjada
venjats
venjades



Gerundi
venjant






INDICATIU
Present
(jo) venge
(tu) venges
(ell/ella/vosté) venja
(nosaltres) vengem
(vosaltres) vengeu
(ells/elles/vostés) vengen

Perfet
(jo) he venjat
(tu) has venjat
(ell/ella/vosté) ha venjat
(nosaltres) hem venjat
(vosaltres) heu venjat
(ells/elles/vostés) han venjat

Passat simple
(jo) vengí
(tu) venjares
(ell/ella/vosté) venjà
(nosaltres) venjàrem
(vosaltres) venjàreu
(ells/elles/vostés) venjaren

Passat perifràstic
(jo) vaig venjar
(tu) vas (o vares) venjar
(ell/ella/vosté) va venjar
(nosaltres) vam (o vàrem) venjar
(vosaltres) vau (o vàreu) venjar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) venjar

Imperfet
(jo) venjava
(tu) venjaves
(ell/ella/vosté) venjava
(nosaltres) venjàvem
(vosaltres) venjàveu
(ells/elles/vostés) venjaven

Plusquamperfet
(jo) havia venjat
(tu) havies venjat
(ell/ella/vosté) havia venjat
(nosaltres) havíem venjat
(vosaltres) havíeu venjat
(ells/elles/vostés) havien venjat

Passat anterior
(jo) haguí venjat
(tu) hagueres venjat
(ell/ella/vosté) hagué venjat
(nosaltres) haguérem venjat
(vosaltres) haguéreu venjat
(ells/elles/vostés) hagueren venjat

Futur
(jo) venjaré
(tu) venjaràs
(ell/ella/vosté) venjarà
(nosaltres) venjarem
(vosaltres) venjareu
(ells/elles/vostés) venjaran

Futur perfet
(jo) hauré venjat
(tu) hauràs venjat
(ell/ella/vosté) haurà venjat
(nosaltres) haurem venjat
(vosaltres) haureu venjat
(ells/elles/vostés) hauran venjat

Condicional
(jo) venjaria
(tu) venjaries
(ell/ella/vosté) venjaria
(nosaltres) venjaríem
(vosaltres) venjaríeu
(ells/elles/vostés) venjarien

Condicional perfet
(jo) hauria venjat
(tu) hauries venjat
(ell/ella/vosté) hauria venjat
(nosaltres) hauríem venjat
(vosaltres) hauríeu venjat
(ells/elles/vostés) haurien venjat

SUBJUNTIU
Present
(jo) venge
(tu) venges
(ell/ella/vosté) venge
(nosaltres) vengem
(vosaltres) vengeu
(ells/elles/vostés) vengen

Perfet
(jo) haja venjat
(tu) hages venjat
(ell/ella/vosté) haja venjat
(nosaltres) hàgem venjat
(vosaltres) hàgeu venjat
(ells/elles/vostés) hagen venjat

Imperfet
(jo) venjara
(tu) venjares
(ell/ella/vosté) venjara
(nosaltres) venjàrem
(vosaltres) venjàreu
(ells/elles/vostés) venjaren

Plusquamperfet
(jo) haguera venjat
(tu) hagueres venjat
(ell/ella/vosté) haguera venjat
(nosaltres) haguérem venjat
(vosaltres) haguéreu venjat
(ells/elles/vostés) hagueren venjat

IMPERATIU
Present

venja (tu)
venge (ell/ella/vosté)
vengem (nosaltres)
vengeu (vosaltres)
vengen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar