verb
1.
a.
m.
Paraula.
b.
m. REL.
[escrit en majúscula]
Nom amb què es traduïx tradicionalment (a partir de la Vulgata) el Logos del quart Evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist.
El verb es féu carn.
c.
Verb encarnat
TEOL.
Segona persona de la Trinitat.
2.
a.
m. GRAM.
Categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.
b.
verb absolut
m. LING.
Verb transitiu que s'usa sense complement explícit.
c.
verb d'estat
GRAM.
Verb que expressa un estat del subjecte
(estar, esdevindre,
etc.), i s'oposa al verb d'actuació.
d.
verb efectiu
GRAM.
Verb que té un complement objecte indicador del resultat de la significació verbal
És un exemple de verb efectiu: 'Ha pintat un quadro'.
e.
verb pronominal
GRAM.
Verb que es conjuga amb el pronom reflexiu.
f.
verb substantiu
GRAM.
El verb
ser
que dóna lloc al predicat dit
nominal.