vessar
1.
a.
v. intr.
Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté.
Compte quan òmpligues la gerra de vi: que no vesse.
b.
v. intr.
Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté.
Un depòsit que vessa.
c.
v. intr.
[
fig.
]
Vessar de satisfacció.
d.
a vessar
Ple del tot.
2.
a.
v. tr.
Fer eixir d'un recipient (la substància líquida o disgregada que conté), generalment sense voler.
b.
v. pron.
S'ha vessat la llet pels foguers.
c.
vessar-la
Cometre un error.
L'ha ben vessada!
3.
v. tr.
[
p. ext.
]
Vessar llàgrimes.