vestir
1.
a.
v. tr.
Cobrir el cos (d'algú) de roba o altra cosa que evita la nuesa, defén de la intempèrie, servix d'adorn, etc.
Les infermeres visten els malalts.
b.
v. pron.
A les casernes els soldats s'han de vestir ràpidament.
2.
a.
v. tr.
[
p. anal.
]
Posar una coberta, ornaments, etc., (a una cosa).
Vestir la casa. Vestir un llit.
b.
v. tr.
[
p. anal.
i
fig.
]
La neu vist les muntanyes.
c.
v. pron.
[
fig.
]
El país s'ha vestit de sang amb la guerra.
3.
v. tr.
Procurar vestits (a algú).
Allà el mantenen i el visten.
4.
a.
v. tr.
Fer els vestits (a algú).
Este sastre vist tota la família.
b.
v. tr.
Fer fer els vestits, comprar-los (per a algú).
Abans vestia els xiquets a cal sastre nou.
c.
v. pron.
Es vist en les millors botigues de moda.
5.
a.
v. tr.
Anar (amb tal o tal vestit).
Els cambrers visten pantaló negre i camisa blanca. Segons el clima la gent vist un tipus de roba o un altre.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Adquirir (una nova forma, una nova naturalesa).
El cuc vist ara unes magnífiques ales.
6.
a.
v. intr.
Anar vestit de tal o tal manera.
És un home que vist molt bé. Vestir de festa.
b.
v. intr.
Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l'aspecte de vestir bé, d'anar mudat.
La corbata vist molt.
c.
v. intr.
[
fig.
]
Actualment practicar l'equitació vist molt.