vibració
1.
a.
f. FÍS.
En un sistema físic, moviment periòdic dels punts que el componen, originat per una font d'energia mecànica que provoca deformacions elàstiques i l'aparició de forces externes o internes que mantenen el moviment o el frenen.
b.
f. CONSTR./OBR. PÚBL.
Tractament al qual és sotmés el formigó acabat d'abocar a l'encofrat o al sot, si ha de servir de fonament, que consistix a sotmetre'l a vibracions per a expulsar-ne l'aire, fer-lo més compacte i impermeable, millorar-ne l'adherència al ferro de les armadures i augmentar-ne la resistència.
c.
f. LING.
Procés d'emissió d'un fonema vibrant.
d.
vibració vocal
FISIOL.
Vibració de la glotis i la laringe originada per la paraula i transmesa per la tràquea i els pulmons.
2.
f.
[
fig.
]
La vibració espiritual dels místics. El seus personatges tenen una forta vibració humana.