vicari -ària
1.
adj.
Que és en lloc d'una altra cosa, que la substituïx.
Autoritat vicària.
2.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Es diu de la persona que assistix un superior en les seues funcions, que el substituïx en cas d'absència o per delegació.
b.
cardenal vicari
REL.
Cardenal que, en nom del papa (bisbe de Roma), regix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.
c.
mare vicària
REL.
Religiosa que en un orde o una congregació assistix la mare general i la substituïx quan cal per delegació.
3.
a.
m. DRET
Eclesiàstic que, en una parròquia, està sotmés a l'autoritat del rector.
b.
vicari apostòlic
DRET
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
c.
vicari capitular
DRET
Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seua vacant fins a l'elecció d'un nou bisbe.
d.
vicari de Crist
REL.
Títol que s'atribuïx al papa.
e.
vicari general
DRET
Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l'exercici de la seua jurisdicció a tota la diòcesi.
4.
m. pl. BOT./JARD.
Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies
(Ornithogalum arabicum)
, de fulles estretes i flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.