victòria
1
1.
a.
f.
Acció de véncer o de guanyar (un enemic, un antagonista, un adversari) en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc.
La victòria dels portuguesos sobre els castellans. La victòria dels jugadors alacantins. Guanyar, emportar-se la victòria.
b.
f.
Crit de la persona que s'ha emportat la victòria.
c.
cantar victòria
Assegurar haver vençut un perill, una dificultat.
El malalt pareix anar per bon camí, però encara no podem cantar victòria.
d.
cantar victòria
Celebrar una victòria, gloriejar-se'n.
Tots cantaven victòria.
e.
corona
(o
llorer
, o
palma
)
de victòria
Ensenyes donades com a premi al vencedor d'un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
f.
victòria pírrica
Victòria que no aporta cap avantatge o que comporta més danys que avantatges.
2.
f. ART
Representació plàstica de la victòria o de la deessa Victòria.