vinca (Diccionari)

vinca
f. BOT. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les apocinàcies (Vinca sp), de tiges decumbents, fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau, i fruits formats per dos fol·licles corniculats.

vinça (Diccionari)

vinça
1. f. Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.
2. f. Llavor de pimentó, de tomaca o d'altres hortalisses.

vinca (Traducció Valencià-Castellà)

vinca f. vinca.

vinca (Traducció Castellà-Valencià)

vinca f. vinca.

Et pot interessar