vocació (Diccionari)

vocació
1. a. f. Crida.
b. vocació hereditària DRET Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d'obrir-se el procés successori per la mort del causant.
2. a. f. [ fig. ] BÍBLIA/REL. Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada.
b. f. [ fig. i esp. ] REL. Inclinació a la vida religiosa o al ministeri sacerdotal, que s'interpreta, a la llum del llenguatge bíblic, com una crida especial de Déu.
c. f. [ p. anal. ] REL. Inclinació que porta l'home a triar entre els diversos estats de vida que se li presenten (el religiós o el laic, el matrimoni o el celibat, etc.).
d. f. [ p. ext. ] Disposició, inclinació natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc. Vocació artística. Vocació de mestre.

vocació (Traducció Valencià-Castellà)

vocació f. 1. vocación.
2. vocació hereditària vocación hereditaria.

Et pot interessar