vocalitzar (Diccionari)

vocalitzar
1. v. tr. LING. Canviar en una vocal.
2. a. v. intr. Proferir sons vocals.
b. v. intr. [ esp. ] MÚS. Fer exercicis de vocalització.

vocalitzar (Traducció Valencià-Castellà)

vocalitzar v. tr. vocalizar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb vocalitzar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
vocalitzar






Participi
vocalitzat
vocalitzada
vocalitzats
vocalitzades



Gerundi
vocalitzant






INDICATIU
Present
(jo) vocalitze
(tu) vocalitzes
(ell/ella/vosté) vocalitza
(nosaltres) vocalitzem
(vosaltres) vocalitzeu
(ells/elles/vostés) vocalitzen

Perfet
(jo) he vocalitzat
(tu) has vocalitzat
(ell/ella/vosté) ha vocalitzat
(nosaltres) hem vocalitzat
(vosaltres) heu vocalitzat
(ells/elles/vostés) han vocalitzat

Passat simple
(jo) vocalitzí
(tu) vocalitzares
(ell/ella/vosté) vocalitzà
(nosaltres) vocalitzàrem
(vosaltres) vocalitzàreu
(ells/elles/vostés) vocalitzaren

Passat perifràstic
(jo) vaig vocalitzar
(tu) vas (o vares) vocalitzar
(ell/ella/vosté) va vocalitzar
(nosaltres) vam (o vàrem) vocalitzar
(vosaltres) vau (o vàreu) vocalitzar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) vocalitzar

Imperfet
(jo) vocalitzava
(tu) vocalitzaves
(ell/ella/vosté) vocalitzava
(nosaltres) vocalitzàvem
(vosaltres) vocalitzàveu
(ells/elles/vostés) vocalitzaven

Plusquamperfet
(jo) havia vocalitzat
(tu) havies vocalitzat
(ell/ella/vosté) havia vocalitzat
(nosaltres) havíem vocalitzat
(vosaltres) havíeu vocalitzat
(ells/elles/vostés) havien vocalitzat

Passat anterior
(jo) haguí vocalitzat
(tu) hagueres vocalitzat
(ell/ella/vosté) hagué vocalitzat
(nosaltres) haguérem vocalitzat
(vosaltres) haguéreu vocalitzat
(ells/elles/vostés) hagueren vocalitzat

Futur
(jo) vocalitzaré
(tu) vocalitzaràs
(ell/ella/vosté) vocalitzarà
(nosaltres) vocalitzarem
(vosaltres) vocalitzareu
(ells/elles/vostés) vocalitzaran

Futur perfet
(jo) hauré vocalitzat
(tu) hauràs vocalitzat
(ell/ella/vosté) haurà vocalitzat
(nosaltres) haurem vocalitzat
(vosaltres) haureu vocalitzat
(ells/elles/vostés) hauran vocalitzat

Condicional
(jo) vocalitzaria
(tu) vocalitzaries
(ell/ella/vosté) vocalitzaria
(nosaltres) vocalitzaríem
(vosaltres) vocalitzaríeu
(ells/elles/vostés) vocalitzarien

Condicional perfet
(jo) hauria vocalitzat
(tu) hauries vocalitzat
(ell/ella/vosté) hauria vocalitzat
(nosaltres) hauríem vocalitzat
(vosaltres) hauríeu vocalitzat
(ells/elles/vostés) haurien vocalitzat

SUBJUNTIU
Present
(jo) vocalitze
(tu) vocalitzes
(ell/ella/vosté) vocalitze
(nosaltres) vocalitzem
(vosaltres) vocalitzeu
(ells/elles/vostés) vocalitzen

Perfet
(jo) haja vocalitzat
(tu) hages vocalitzat
(ell/ella/vosté) haja vocalitzat
(nosaltres) hàgem vocalitzat
(vosaltres) hàgeu vocalitzat
(ells/elles/vostés) hagen vocalitzat

Imperfet
(jo) vocalitzara
(tu) vocalitzares
(ell/ella/vosté) vocalitzara
(nosaltres) vocalitzàrem
(vosaltres) vocalitzàreu
(ells/elles/vostés) vocalitzaren

Plusquamperfet
(jo) haguera vocalitzat
(tu) hagueres vocalitzat
(ell/ella/vosté) haguera vocalitzat
(nosaltres) haguérem vocalitzat
(vosaltres) haguéreu vocalitzat
(ells/elles/vostés) hagueren vocalitzat

IMPERATIU
Present

vocalitza (tu)
vocalitze (ell/ella/vosté)
vocalitzem (nosaltres)
vocalitzeu (vosaltres)
vocalitzen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar