volant
1.
adj.
Volador o volander.
2.
m.
Full xicotet, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramés a algú per comunicar-li un avís, una orde, etc.
3.
m.
Falç més gran que l'ordinària i amb tall llis en lloc de dents.
4.
m.
Adorn penjant que portaven les dones als cabells.
5.
m.
Banda de tela prisada, arrufada amb tavelles que, solament cosida o clavada per la vora superior, servix d'adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
6.
m. JOCS
Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que servix per a jugar llançant-lo enlaire amb una raqueta i mirant que no caiga mai a terra.
7.
a.
m. TECNOL.
Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme, regula una màquina, etc.
b.
m.
[
esp.
]
AUT.
Element en forma de roda de la direcció d'un vehicle automòbil, pel qual és governat este mecanisme.
8.
a.
m. TECNOL.
Roda o disc pesant que es fixa en un arbre, del qual regula el moviment per inèrcia.
b.
m.
[
esp.
]
MOTOR
Roda o disc pesant que en els motors d'explosió, les màquines de vapor i d'altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet corregir els defectes que resulten d'esta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d'energia de les bieles o l'arbre, per causa, principalment dels punts morts.
c.
m. RELL.
Roda del mecanisme d'escapament d'alguns rellotges a la qual l'espiral conferix el moviment oscil·lant.
9.
mig volant
ESPORT
Centrecampista.