volar
1.
a.
v. intr. ZOOL.
Traslladar-se d'un lloc a un altre, un animal alat, per mitjà del vol.
b.
v. intr. AERON.
Traslladar-se d'un lloc a un altre, un aerodina, per mitjà del vol.
L'avió ha volat sobre tot el país.
c.
v. intr.
[
p. ext.
]
Desplaçar-se, viatjar, en una aerodina com a tripulant o com a passatger.
Volar amb una avioneta.
d.
v. intr.
[
fig.
]
A tu vola el meu pensament. No deixes volar tant la fantasia.
e.
volar al cel
(una persona, especialment un infant)
Morir.
2.
v. intr.
Sostindre's i moure's en l'aire, una cosa emportada pel vent.
Fer volar una milotxa. Les fulles volen suaument.
3.
a.
v. intr.
Anar per l'aire, una cosa llançada.
Volaven les pedres.
b.
v. tr.
Ventar (les campanes), llançant-les al vol.
4.
a.
v. intr.
Ser llançat violentament enlaire.
b.
v. intr.
[
esp.
]
EXPL.
Saltar violentament enlaire o esclatar a trossos, una cosa, per mitjà d'una càrrega explosiva.
Van fer volar la paret amb dinamita. Li féu volar el cap.
c.
v. tr.
Van volar el pont amb dinamita.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Irritar.
Aquella resposta em va volar.
e.
v. pron.
[
fig.
]
Davant tantes impertinències, l'home al capdavall es volà.
5.
a.
v. intr.
[
p. ext.
]
Anar extremament de pressa.
Més que galopar, volava. Vés-hi volant!
b.
v. intr.
[
p. ext.
i
fig.
]
Ho faré volant. El temps vola. La notícia volà de boca en boca.
6.
v. intr.
[
fig.
]
[usat en perfet]
Desaparéixer, deixar d'estar, algú o alguna cosa, en un lloc determinat, gastar-se alguna cosa ràpidament.
Els cigarrets que tenia ací han volat.
7.
v. intr. CONSTR.
Tindre, una part d'un edifici, una volada més o menys gran.