voluntat
1.
a.
f. FILOS./PSIC./ÈTICA
Facultat o dimensió específica del ser humà a la qual es referixen uns determinats fenòmens psíquics, que és vista com a seu i fonament de la conducta moral.
b.
f.
Capacitat per a fer alguna cosa que comporta un esforç o que constituïx una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural.
Demostra molta voluntat convivint amb aquell destarifat.
c.
f. FILOS.
Lliure albir.
d.
força de voluntat
Capacitat per a endurar o per a imposar-se esforços o privacions.
e.
mancat de voluntat
Abúlic.
2.
a.
f.
Acte o exercici d'esta facultat de la voluntat.
Sempre fa la seua voluntat.
b.
f.
Allò que es vol, desig.
Complien sempre les seues voluntats.
c.
f.
Intenció decidida i determinada de fer alguna cosa, d'obtindre-la tant sí com no.
No té prou voluntat d'imposar-se.
d.
f.
Consentiment, assentiment.
No feia res sense la voluntat del seu marit.
e.
f.
Quantitat de diners no fixada que se sol·licita o que es dóna per a col·laborar a satisfer unes despeses, generalment d'orde social o benèfic.
f.
a voluntat
Quan es vullga, com es vullga.
Es pot posar o traure a voluntat.
g.
bona voluntat
Intenció d'obrar bé, de complaure algú, d'afavorir-lo.
No sé com eixirà, però la bona voluntat hi és.
h.
contra voluntat
Contràriament a la voluntat.
i.
darreres
(o
últimes
)
voluntats
(d'algú)
Allò que vol que es faça després de la seua mort.
j.
declaració de voluntat
DRET
Expressió formal de la intenció d'una persona.
k.
guanyar-se
(algú)
les voluntats
Disposar la gent a favor seu.
l.
mala voluntat
Intenció d'obrar malament, de fer mal a algú, antipatia.
m.
prendre la bona voluntat
Acceptar alguna cosa de bon grat per l'atenció amb què és oferida
n.
voluntat de Déu
TEOL.
Designi de Déu que es manifesta a través de la seua llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.
o.
voluntat salvífica universal
TEOL.
Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els hòmens se salven.
3.
f.
Afecte, inclinació.
Agarrar, portar, voluntat a algú.
4.
a.
voluntat de l'estat
DRET
Principi d'unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d'un ordenament positiu.
b.
voluntat general
DRET/SOCIOL.
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tot el món.
c.
voluntat popular
DRET
Titular primari i natural del poder polític, que pot ser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o en unes quantes.
d.
voluntat social predominant
POLÍT.
Resultat efectiu de les voluntats dels hòmens que integren la comunitat.