véncer
[o
vèncer
]
1.
a.
v. tr.
Fer cedir (el que ataca o resistix), eixir guanyador en una batalla, en un joc, etc.
Véncer l'enemic en un combat.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Véncer en una discussió, en un plet, en una aposta.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Véncer les dificultats, els obstacles. Véncer la por.
2.
v. intr.
Complir-se un terme, ocórrer, alguna cosa, pel fet d'haver-se complit un terme.
El contracte venç la pròxima setmana.