àrbitre (Diccionari)

àrbitre -a
1. a. m. i f. Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi, especialment aquella que ha sigut designada per un tribunal o per les parts en litigi.
b. m. i f. ESPORT En les competicions esportives, persona encarregada d'interpretar i de fer complir el reglament del joc.
2. m. i f. Persona que dóna la pauta, que dicta la llei, en una matèria. El dissenyador francés s'ha convertit en l'àrbitre de la moda.
3. m. i f. Persona amb capacitat per a obrar per ella mateixa amb absoluta independència. Ser, algú, àrbitre dels seus actes.

àrbitre (Traducció Valencià-Castellà)

àrbitre -a m. i f. árbitro -tra.

arbitrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arbitrar






Participi
arbitrat
arbitrada
arbitrats
arbitrades



Gerundi
arbitrant






INDICATIU
Present
(jo) arbitre
(tu) arbitres
(ell/ella/vosté) arbitra
(nosaltres) arbitrem
(vosaltres) arbitreu
(ells/elles/vostés) arbitren

Perfet
(jo) he arbitrat
(tu) has arbitrat
(ell/ella/vosté) ha arbitrat
(nosaltres) hem arbitrat
(vosaltres) heu arbitrat
(ells/elles/vostés) han arbitrat

Passat simple
(jo) arbitrí
(tu) arbitrares
(ell/ella/vosté) arbitrà
(nosaltres) arbitràrem
(vosaltres) arbitràreu
(ells/elles/vostés) arbitraren

Passat perifràstic
(jo) vaig arbitrar
(tu) vas (o vares) arbitrar
(ell/ella/vosté) va arbitrar
(nosaltres) vam (o vàrem) arbitrar
(vosaltres) vau (o vàreu) arbitrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arbitrar

Imperfet
(jo) arbitrava
(tu) arbitraves
(ell/ella/vosté) arbitrava
(nosaltres) arbitràvem
(vosaltres) arbitràveu
(ells/elles/vostés) arbitraven

Plusquamperfet
(jo) havia arbitrat
(tu) havies arbitrat
(ell/ella/vosté) havia arbitrat
(nosaltres) havíem arbitrat
(vosaltres) havíeu arbitrat
(ells/elles/vostés) havien arbitrat

Passat anterior
(jo) haguí arbitrat
(tu) hagueres arbitrat
(ell/ella/vosté) hagué arbitrat
(nosaltres) haguérem arbitrat
(vosaltres) haguéreu arbitrat
(ells/elles/vostés) hagueren arbitrat

Futur
(jo) arbitraré
(tu) arbitraràs
(ell/ella/vosté) arbitrarà
(nosaltres) arbitrarem
(vosaltres) arbitrareu
(ells/elles/vostés) arbitraran

Futur perfet
(jo) hauré arbitrat
(tu) hauràs arbitrat
(ell/ella/vosté) haurà arbitrat
(nosaltres) haurem arbitrat
(vosaltres) haureu arbitrat
(ells/elles/vostés) hauran arbitrat

Condicional
(jo) arbitraria
(tu) arbitraries
(ell/ella/vosté) arbitraria
(nosaltres) arbitraríem
(vosaltres) arbitraríeu
(ells/elles/vostés) arbitrarien

Condicional perfet
(jo) hauria arbitrat
(tu) hauries arbitrat
(ell/ella/vosté) hauria arbitrat
(nosaltres) hauríem arbitrat
(vosaltres) hauríeu arbitrat
(ells/elles/vostés) haurien arbitrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arbitre
(tu) arbitres
(ell/ella/vosté) arbitre
(nosaltres) arbitrem
(vosaltres) arbitreu
(ells/elles/vostés) arbitren

Perfet
(jo) haja arbitrat
(tu) hages arbitrat
(ell/ella/vosté) haja arbitrat
(nosaltres) hàgem arbitrat
(vosaltres) hàgeu arbitrat
(ells/elles/vostés) hagen arbitrat

Imperfet
(jo) arbitrara
(tu) arbitrares
(ell/ella/vosté) arbitrara
(nosaltres) arbitràrem
(vosaltres) arbitràreu
(ells/elles/vostés) arbitraren

Plusquamperfet
(jo) haguera arbitrat
(tu) hagueres arbitrat
(ell/ella/vosté) haguera arbitrat
(nosaltres) haguérem arbitrat
(vosaltres) haguéreu arbitrat
(ells/elles/vostés) hagueren arbitrat

IMPERATIU
Present

arbitra (tu)
arbitre (ell/ella/vosté)
arbitrem (nosaltres)
arbitreu (vosaltres)
arbitren (ells/elles/vostés)

arbitrar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
arbitrar






Participio
arbitrado
arbitrada
arbitrados
arbitradas



Gerundio
arbitrando






INDICATIVO
Presente
(yo) arbitro
(tu) arbitras
(el/ella/Ud.) arbitra
(nosotros) arbitramos
(vosotros) arbitráis
(ellos/ellas/Uds.) arbitran

Pretérito perfecto simple
(yo) arbitré
(tu) arbitraste
(el/ella/Ud.) arbitró
(nosotros) arbitramos
(vosotros) arbitrasteis
(ellos/ellas/Uds.) arbitraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he arbitrado
(tu) has arbitrado
(el/ella/Ud.) ha arbitrado
(nosotros) hemos arbitrado
(vosotros) habéis arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) han arbitrado

Pretérito imperfecto
(yo) arbitraba
(tu) arbitrabas
(el/ella/Ud.) arbitraba
(nosotros) arbitrábamos
(vosotros) arbitrabais
(ellos/ellas/Uds.) arbitraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había arbitrado
(tu) habías arbitrado
(el/ella/Ud.) había arbitrado
(nosotros) habíamos arbitrado
(vosotros) habíais arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) habían arbitrado

Pretérito anterior
(yo) hube arbitrado
(tu) hubiste arbitrado
(el/ella/Ud.) hubo arbitrado
(nosotros) hubimos arbitrado
(vosotros) hubisteis arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron arbitrado

Futuro simple
(yo) arbitraré
(tu) arbitrarás
(el/ella/Ud.) arbitrará
(nosotros) arbitraremos
(vosotros) arbitraréis
(ellos/ellas/Uds.) arbitrarán

Futuro compuesto
(yo) habré arbitrado
(tu) habrás arbitrado
(el/ella/Ud.) habrá arbitrado
(nosotros) habremos arbitrado
(vosotros) habréis arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) habrán arbitrado

Condicional simple
(yo) arbitraría
(tu) arbitrarías
(el/ella/Ud.) arbitraría
(nosotros) arbitraríamos
(vosotros) arbitraríais
(ellos/ellas/Uds.) arbitrarían

Condicional compuesto
(yo) habría arbitrado
(tu) habrías arbitrado
(el/ella/Ud.) habría arbitrado
(nosotros) habríamos arbitrado
(vosotros) habríais arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) habrían arbitrado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) arbitre
(tu) arbitres
(el/ella/Ud.) arbitre
(nosotros) arbitremos
(vosotros) arbitréis
(ellos/ellas/Uds.) arbitren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya arbitrado
(tu) hayas arbitrado
(el/ella/Ud.) haya arbitrado
(nosotros) hayamos arbitrado
(vosotros) hayáis arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) hayan arbitrado

Pretérito imperfecto I
(yo) arbitrara
(tu) arbitraras
(el/ella/Ud.) arbitrara
(nosotros) arbitráramos
(vosotros) arbitrarais
(ellos/ellas/Uds.) arbitraran

Pretérito imperfecto II
(yo) arbitrase
(tu) arbitrases
(el/ella/Ud.) arbitrase
(nosotros) arbitrásemos
(vosotros) arbitraseis
(ellos/ellas/Uds.) arbitrasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera arbitrado
(tu) hubieras arbitrado
(el/ella/Ud.) hubiera arbitrado
(nosotros) hubiéramos arbitrado
(vosotros) hubierais arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran arbitrado

Futuro simple
(yo) arbitrare
(tu) arbitrares
(el/ella/Ud.) arbitrare
(nosotros) arbitráremos
(vosotros) arbitrareis
(ellos/ellas/Uds.) arbitraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere arbitrado
(tu) hubieres arbitrado
(el/ella/Ud.) hubiere arbitrado
(nosotros) hubiéremos arbitrado
(vosotros) hubiereis arbitrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren arbitrado

IMPERATIVO
Presente


arbitre (el/ella/Ud.)
arbitremos (nosotros)
arbitrad (vosotros)
arbitren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar