època (Diccionari)

època
1. f. Data memorable en què acaba un orde de fets i en comença un altre. El naixement de Crist marca l'època del cristianisme.
2. a. f. Període de temps comprés entre dos dates memorables.
b. f. [ p. ext. ] Període de temps amb característiques determinades o destinat a una activitat concreta. L'època de la collita. Durant aquell estiu passarem una mala època.
c. f. GEOL. Unitat geocronològica immediatament inferior al període que comprén tot el temps geològic durant el qual s'ha format una sèrie estratigràfica.
d. d'època Dit de les coses (vestuari, mobiliari, etc.) no contemporànies.
e. fer època Tindre, una cosa, molta ressonància i influència.
3. f. ASTR. Instant origen que és utilitzat com a data de referència en els sistemes de coordenades astronòmiques.

època (Traducció Valencià-Castellà)

època f. 1. época.
2. d'època de época.
3. fer època hacer época.

época (Traducció Castellà-Valencià)

época f. 1. època.
2. de época d'època.
3. en esta época en aquesta època.
4. en la época a (o en ) l'època.
5. en mi época al meu temps.
6. hacer época fer època.

Et pot interessar