èter (Diccionari)

èter
1. m. Espais celestes.
2. m. FÍS. Substància fluida, d'existència hipotètica, que se suposava en repòs absolut omplint tot l'espai i a la qual s'atorgaven propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
3. a. m. QUÍM. Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional [endash] O [endash] unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d'una cadena alifàtica tancada.
b. èter compost QUÍM. Èster.
c. èter de petroli QUÍM. Mescla d'hidrocarburs saturats de 5 a 7 àtoms de carboni, procedents de les fraccions volàtils de la destil·lació del petroli.
d. èter etílic QUÍM. Etoxietà, C [dn<-->5] 2 H [dn<-->5] 5 OC [dn<-->5] 2 H [dn<-->5] 5 , líquid molt volàtil i inflamable; és l'èter més important.

èter (Traducció Valencià-Castellà)

èter m. 1. éter.
2. èter compost éter compuesto.
3. èter de petroli éter de petróleo.
4. èter etílic éter etílico.

éter (Traducció Castellà-Valencià)

éter m. 1. èter.
2. éter compuesto èter compost.
3. éter de petróleo èter de petroli.
4. éter etílico èter etílic.

Et pot interessar