èter
1.
m.
Espais celestes.
2.
m. FÍS.
Substància fluida, d'existència hipotètica, que se suposava en repòs absolut omplint tot l'espai i a la qual s'atorgaven propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
3.
a.
m. QUÍM.
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
[endash]
O
[endash]
unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d'una cadena alifàtica tancada.
b.
èter compost
QUÍM.
Èster.
c.
èter de petroli
QUÍM.
Mescla d'hidrocarburs saturats de 5 a 7 àtoms de carboni, procedents de les fraccions volàtils de la destil·lació del petroli.
d.
èter etílic
QUÍM.
Etoxietà, C
[dn<-->5]
2
H
[dn<-->5]
5
OC
[dn<-->5]
2
H
[dn<-->5]
5
, líquid molt volàtil i inflamable; és l'èter més important.