únic -a
1.
a.
adj.
Sol en el seu gènere, que no és precedit, acompanyat o seguit per cap altre element igual.
És fill únic.
b.
l'únic
L'única possibilitat o solució, sense alternativa.
L'únic que podem fer és esperar.
2.
adj.
A què res no pot ser comparat.
Este paisatge és únic.