ús
1.
a.
m.
Acció d'usar una cosa, d'aplicar-la, de manejar-la
.
Fer ús de la raó. Perdre l'ús de la paraula. Fer bon ús dels mitjans de transport. Posar en ús una cosa.
b.
d'ús extern
FARM./TER.
Dit dels medicaments que s'apliquen damunt la pell, els cabells i altres parts superficials del cos.
c.
estar en ús
Ser usat, no haver deixat d'usar-se.
Aquell model de cotxe ja no està en ús.
d.
fer bon
(o
mal
)
ús
(d'una cosa) Fer-la servir així com cal o així com no cal.
e.
ús intern
FARM./TER.
Dit dels medicaments que s'introduïxen per la boca per a fer-los passar a la sang.
2.
a.
m.
Acció de practicar habitualment una cosa.
b.
m.
Pràctica que dóna l'experiència d'una cosa .
Tindre l'ús de la cort.
c.
m.
Manera d'obrar característica d'una persona, d'un grup, d'un temps, d'un país, etc., que amb el temps engendra el costum.
d.
m. DRET
Forma del dret consuetudinari inicial del costum, que sol conviure com a supletori amb algunes lleis escrites.