acceptar
1.
a.
v. tr.
Rebre o prendre, algú, voluntàriament (alguna cosa que li és oferida o donada).
Acceptar un regal. Acceptar les excuses.
b.
v. tr.
[
fig.
]
R
esignar-se a sofrir pacientment (una càrrega, una desgràcia, un fet ineludible, etc.).
Acceptar la responsabilitat. Acceptar les pròpies limitacions. Acceptar la mort.
2.
v. tr.
Accedir (a una proposta).
Acceptar la invitació.
3.
v. tr.
Mostrar-se conforme (amb alguna cosa), admetre-la.
Acceptar una teoria. Acceptar una argumentació.
4.
acceptar una lletra de canvi
DRET
Obligar-se a pagar-la.
5.
acceptar una successió
DRET
Consentir legalment a rebre-la.