acceptar (Diccionari)

acceptar
1. a. v. tr. Rebre o prendre, algú, voluntàriament (alguna cosa que li és oferida o donada). Acceptar un regal. Acceptar les excuses.
b. v. tr. [ fig. ] R esignar-se a sofrir pacientment (una càrrega, una desgràcia, un fet ineludible, etc.). Acceptar la responsabilitat. Acceptar les pròpies limitacions. Acceptar la mort.
2. v. tr. Accedir (a una proposta). Acceptar la invitació.
3. v. tr. Mostrar-se conforme (amb alguna cosa), admetre-la. Acceptar una teoria. Acceptar una argumentació.
4. acceptar una lletra de canvi DRET Obligar-se a pagar-la.
5. acceptar una successió DRET Consentir legalment a rebre-la.

acceptar (Traducció Valencià-Castellà)

acceptar v. tr. 1. aceptar.
2. acceptar una lletra de canvi aceptar una letra de cambio.
3. acceptar una successió aceptar una sucesión.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb acceptar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
acceptar






Participi
acceptat
acceptada
acceptats
acceptades



Gerundi
acceptant






INDICATIU
Present
(jo) accepte
(tu) acceptes
(ell/ella/vosté) accepta
(nosaltres) acceptem
(vosaltres) accepteu
(ells/elles/vostés) accepten

Perfet
(jo) he acceptat
(tu) has acceptat
(ell/ella/vosté) ha acceptat
(nosaltres) hem acceptat
(vosaltres) heu acceptat
(ells/elles/vostés) han acceptat

Passat simple
(jo) acceptí
(tu) acceptares
(ell/ella/vosté) acceptà
(nosaltres) acceptàrem
(vosaltres) acceptàreu
(ells/elles/vostés) acceptaren

Passat perifràstic
(jo) vaig acceptar
(tu) vas (o vares) acceptar
(ell/ella/vosté) va acceptar
(nosaltres) vam (o vàrem) acceptar
(vosaltres) vau (o vàreu) acceptar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) acceptar

Imperfet
(jo) acceptava
(tu) acceptaves
(ell/ella/vosté) acceptava
(nosaltres) acceptàvem
(vosaltres) acceptàveu
(ells/elles/vostés) acceptaven

Plusquamperfet
(jo) havia acceptat
(tu) havies acceptat
(ell/ella/vosté) havia acceptat
(nosaltres) havíem acceptat
(vosaltres) havíeu acceptat
(ells/elles/vostés) havien acceptat

Passat anterior
(jo) haguí acceptat
(tu) hagueres acceptat
(ell/ella/vosté) hagué acceptat
(nosaltres) haguérem acceptat
(vosaltres) haguéreu acceptat
(ells/elles/vostés) hagueren acceptat

Futur
(jo) acceptaré
(tu) acceptaràs
(ell/ella/vosté) acceptarà
(nosaltres) acceptarem
(vosaltres) acceptareu
(ells/elles/vostés) acceptaran

Futur perfet
(jo) hauré acceptat
(tu) hauràs acceptat
(ell/ella/vosté) haurà acceptat
(nosaltres) haurem acceptat
(vosaltres) haureu acceptat
(ells/elles/vostés) hauran acceptat

Condicional
(jo) acceptaria
(tu) acceptaries
(ell/ella/vosté) acceptaria
(nosaltres) acceptaríem
(vosaltres) acceptaríeu
(ells/elles/vostés) acceptarien

Condicional perfet
(jo) hauria acceptat
(tu) hauries acceptat
(ell/ella/vosté) hauria acceptat
(nosaltres) hauríem acceptat
(vosaltres) hauríeu acceptat
(ells/elles/vostés) haurien acceptat

SUBJUNTIU
Present
(jo) accepte
(tu) acceptes
(ell/ella/vosté) accepte
(nosaltres) acceptem
(vosaltres) accepteu
(ells/elles/vostés) accepten

Perfet
(jo) haja acceptat
(tu) hages acceptat
(ell/ella/vosté) haja acceptat
(nosaltres) hàgem acceptat
(vosaltres) hàgeu acceptat
(ells/elles/vostés) hagen acceptat

Imperfet
(jo) acceptara
(tu) acceptares
(ell/ella/vosté) acceptara
(nosaltres) acceptàrem
(vosaltres) acceptàreu
(ells/elles/vostés) acceptaren

Plusquamperfet
(jo) haguera acceptat
(tu) hagueres acceptat
(ell/ella/vosté) haguera acceptat
(nosaltres) haguérem acceptat
(vosaltres) haguéreu acceptat
(ells/elles/vostés) hagueren acceptat

IMPERATIU
Present

accepta (tu)
accepte (ell/ella/vosté)
acceptem (nosaltres)
accepteu (vosaltres)
accepten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar