acollonir (Diccionari)

acollonir
v. tr. i pron. [ vulg. ] Acollonar.

acollonir (Traducció Valencià-Castellà)

acollonir v. tr. acojonar, achantar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb acollonir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
acollonir






Participi
acollonit
acollonida
acollonits
acollonides



Gerundi
acollonint






INDICATIU
Present
(jo) acollonisc
(tu) acolloneixes (o acollonixes)
(ell/ella/vosté) acolloneix (o acollonix)
(nosaltres) acollonim
(vosaltres) acolloniu
(ells/elles/vostés) acolloneixen (o acollonixen)

Perfet
(jo) he acollonit
(tu) has acollonit
(ell/ella/vosté) ha acollonit
(nosaltres) hem acollonit
(vosaltres) heu acollonit
(ells/elles/vostés) han acollonit

Passat simple
(jo) acolloní
(tu) acollonires
(ell/ella/vosté) acolloní
(nosaltres) acollonírem
(vosaltres) acolloníreu
(ells/elles/vostés) acolloniren

Passat perifràstic
(jo) vaig acollonir
(tu) vas (o vares) acollonir
(ell/ella/vosté) va acollonir
(nosaltres) vam (o vàrem) acollonir
(vosaltres) vau (o vàreu) acollonir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) acollonir

Imperfet
(jo) acollonia
(tu) acollonies
(ell/ella/vosté) acollonia
(nosaltres) acolloníem
(vosaltres) acolloníeu
(ells/elles/vostés) acollonien

Plusquamperfet
(jo) havia acollonit
(tu) havies acollonit
(ell/ella/vosté) havia acollonit
(nosaltres) havíem acollonit
(vosaltres) havíeu acollonit
(ells/elles/vostés) havien acollonit

Passat anterior
(jo) haguí acollonit
(tu) hagueres acollonit
(ell/ella/vosté) hagué acollonit
(nosaltres) haguérem acollonit
(vosaltres) haguéreu acollonit
(ells/elles/vostés) hagueren acollonit

Futur
(jo) acolloniré
(tu) acolloniràs
(ell/ella/vosté) acollonirà
(nosaltres) acollonirem
(vosaltres) acollonireu
(ells/elles/vostés) acolloniran

Futur perfet
(jo) hauré acollonit
(tu) hauràs acollonit
(ell/ella/vosté) haurà acollonit
(nosaltres) haurem acollonit
(vosaltres) haureu acollonit
(ells/elles/vostés) hauran acollonit

Condicional
(jo) acolloniria
(tu) acolloniries
(ell/ella/vosté) acolloniria
(nosaltres) acolloniríem
(vosaltres) acolloniríeu
(ells/elles/vostés) acollonirien

Condicional perfet
(jo) hauria acollonit
(tu) hauries acollonit
(ell/ella/vosté) hauria acollonit
(nosaltres) hauríem acollonit
(vosaltres) hauríeu acollonit
(ells/elles/vostés) haurien acollonit

SUBJUNTIU
Present
(jo) acollonisca
(tu) acollonisques
(ell/ella/vosté) acollonisca
(nosaltres) acollonim
(vosaltres) acolloniu
(ells/elles/vostés) acollonisquen

Perfet
(jo) haja acollonit
(tu) hages acollonit
(ell/ella/vosté) haja acollonit
(nosaltres) hàgem acollonit
(vosaltres) hàgeu acollonit
(ells/elles/vostés) hagen acollonit

Imperfet
(jo) acollonira
(tu) acollonires
(ell/ella/vosté) acollonira
(nosaltres) acollonírem
(vosaltres) acolloníreu
(ells/elles/vostés) acolloniren

Plusquamperfet
(jo) haguera acollonit
(tu) hagueres acollonit
(ell/ella/vosté) haguera acollonit
(nosaltres) haguérem acollonit
(vosaltres) haguéreu acollonit
(ells/elles/vostés) hagueren acollonit

IMPERATIU
Present

acolloneix (o acollonix) (tu)
acollonisca (ell/ella/vosté)
acollonim (nosaltres)
acolloniu (vosaltres)
acollonisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar