amb
1.
prep.
Expressa relacions circumstancials que denoten l'acompanyament de persones i de coses, la concurrència a una acció, l'acord, l'instrument i el mitjà amb què es realitza l'acció, la manera, el contacte entre persones i coses, la simultaneïtat i la causa alhora, l'addició, la referència i la possessió o el contingut.
Anirem de viatge amb els pares. Arròs amb fesols i naps. Parlar amb els amics. Jugar amb els fills. Prendre posició amb els uns i contra els altres. Escriure amb un llapis. Anar amb moto. Fer les coses amb tranquil·litat. Topar amb un arbre. Amb la tardor comencen les pluges. Amb el nou company, ja en som cinc. Era molt amable amb els clients. Un jardí amb moltes flors.
2.
amb això
Mentrestant, simultàniament a alguna cosa.
Amb això, van arribar els convidats.
3.
amb que
Amb la condició que, només que.
T'ajudarà a fer-ho amb que li ho demanes.
4.
amb tant
Amb això, llavors.
Amb tant, vam vore que arribava la persona de qui parlàvem.