angle
1
1.
m.
Lloc on es troben dos línies o plans convergents, l'espai inclòs pròxim a esta intersecció.
Els angles de l'habitació.
2.
m.
Figura formada per dos rectes que es troben
(angle pla),
per dos plans que es troben
(angle diedre),
o per tres o més plans que es troben en un punt
(angle sòlid).
3.
m.
Grau d'obertura, diferència de direcció, de dos rectes.
4.
a.
m. GEOM.
Regió del pla limitada per dos semirectes d'origen comú.
b.
angle agut
GEOM.
Angle menor que el recte.
c.
angle complementari
GEOM.
Angle que sumat amb un altre completa un angle recte.
d.
angle curvilini
GEOM.
Angle format per dos línies corbes.
e.
angle d'altura
GEOM.
Angle comprés en un pla vertical, format pel pla visual que passa per un punt i el pla horitzontal.
f.
angle de dos corbes
GEOM.
Angle format per les tangents respectives en el seu punt d'intersecció.
g.
angle diedre
GEOM.
Cada una de les dos porcions de l'espai limitades per dos semiplans que partixen d'una mateixa recta.
h.
angle entrant
GEOM.
Angle el vèrtex del qual entra en la figura o cos de què es part.
i.
angle extern
GEOM.
Angle format per un costat d'un polígon i la prolongació del contigu.
j.
angle horitzontal
GEOM.
Angle comprés en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa.
k.
angle inscrit
GEOM.
Angle que té el vèrtex en una corba i un dels seus costats tangent a ella.
l.
angle intern
GEOM.
Angle format pels costats contigus d'un polígon, cap a l'interior d'este.
m.
angle ixent
GEOM.
Angle el vèrtex del qual sobreïx en la figura o cos de què és part.
n.
angle mixtilini
GEOM.
Angle que formen una recta i una corba.
o.
angle oblic
GEOM.
Angle que no és recte.
p.
angle obtús
GEOM.
Angle més gran que el recte.
q.
angle pla
GEOM.
Angle format per dos línies contingudes en el mateix pla.
r.
angle poliedre
GEOM.
Angle format per tres o més plans
(cares)
que concorren en un punt
(vèrtex)
.
s.
angle recte
GEOM.
Angle que té els costats perpendiculars.
t.
angle rectilini
GEOM.
Cada una de les dos porcions del pla limitades per dos semirectes que partixen d'un mateix punt.
u.
angle semirecte
GEOM.
Angle que és mitat d'un angle recte, és a dir, que té 45 graus.
v.
angle sòlid
GEOM.
Cada una de les dos porcions de l'espai limitades per una superfície cònica.
w.
angle suplementari
GEOM.
Suplement.
x.
angle triedre
GEOM.
Angle format per tres plans que concorren en un punt.
y.
angle vertical
GEOM.
Angle comprés en un pla vertical, per exemple l'angle zenital o l'angle d'altura.
z.
angle zenital
GEOM.
Angle que forma una visual amb la vertical del punt d'observació.
aa.
angles adjacents
GEOM.
Els dos angles que, en un mateix costat d'una línia recta, formen amb ella una altra que la talla.
ab.
angles alterns
GEOM.
Dels huit angles formats per dos paral·leles i una secant, dos angles interns o externs situats en diferents costats de la secant i no adjacents.
ac.
angles alterns externs
GEOM.
Angles que estan fora de les rectes.
ad.
angles alterns interns
GEOM.
Angles que estan entre les rectes.
ae.
angles consecutius
GEOM.
Angles que tenen el vèrtex i un costat comú i no està l'un inclòs en l'altre.
af.
angles corresponents
GEOM.
Els dos angles que en un mateix costat forma una secant amb dos rectes, l'un entre elles i l'altre fora.
ag.
angles oposats pel vèrtex
GEOM.
Angles que tenen el vèrtex comú i els costats de cada un en prolongació dels de l'altre.
5.
m.
Espai interior d'un recinte on convergixen dos parets o dos parets i el sostre o el terra.
Els angles de la sala.
6.
a.
m. AUDIOVIS.
Orientació de l'eix òptic de la càmera cinematogràfica en relació amb una línia horitzontal.
b.
m. AUDIOVIS.
Situació de la càmera respecte al camp.
c.
m. AUDIOVIS.
Aspecte dels subjectes vists des d'un angle determinat.
7.
a.
m. ESPORT
Posició dels esquís consistent a unir-ne les puntes i afermar-ne els cantells anteriors en la neu a fi de reduir la velocitat.
b.
fer angle
ESPORT
Unir les puntes dels esquís i clavar-ne els cantells interiors en la neu per reduir la velocitat.
8.
angle azimutal
ASTROL.
Angle comprés entre el meridià d'un lloc i el pla vertical en el qual estiga la visual dirigida a un objecte qualsevol, de vegades un astre.
9.
angle de l'ull
Punt on s'unixen les dos parpelles.
10.
angle de reflexió
ÒPT.
Angle format per la normal a una superfície i el raig reflectit en esta.
11.
angle de refracció
FÍS.
Angle format per un raig refractat i la normal a la superfície refractant en el punt d'incidència.
12.
angle de tir
MIL.
Angle que forma la línia horitzontal amb l'eix de la peça.
13.
angle d'incidencia
FÍS.
Angle format per una trajectòria amb la normal a la superfície d'un medi, en el punt on el troba.
14.
angle facial
ANAT.
Angle format per l'eix de la cara i el del crani.
15.
angle horari de l'ortus
Angle horari corresponent al moment de l'eixida del Sol.
16.
angle límit
FÍS.
Angle d'incidència per damunt del qual es produïx reflexió total al passar una ona des d'un medi d'un cert índex de refracció fins a un altre medi d'índex de refracció inferior.
17.
angle occipital
ANAT.
Angle el vèrtex del qual està en l'interval dels còndils occipitals, i els costats del qual passen respectivament pel vèrtex del cap i de la vora inferior de l'òrbita.
18.
angle òptic
ÒPT.
Angle format per les dos visuals que van des de l'ull de l'observador fins als extrems de l'objecte que es mira.