arrel (Diccionari)

arrel
1. a. f. BOT. Òrgan de les plantes superiors que creix en sentit oposat al tronc, de simetria radiada, privat de fulles i proveït d'elements conductors, i que té la funció de fixar la planta en el sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.
b. posar arrels Fixar-se en un lloc.
2. a. f. [ p. ext. ] ANAT. Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d'altres, forma part d'un tronc nerviós.
b. f. [ p. ext. ] ANAT. Part d'un òrgan o d'una formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. Arrel d'un cabell, d'un queixal.
c. f. [ fig. ] Origen, causa. Les arrels d'un conflicte.
d. d'arrel De soca-rel. Solucionar un problema d'arrel.
e. ser (algú) de l'arrel del dimoni Ser molt roín.
3. f. LING. Un dels elements etimològics de què es compon una paraula.
4. a. f. MAT. Quantitat que, presa com a factor un cert nombre a vegades, dóna com a producte una quantitat determinada. Arrel quadrada. Arrel cúbica.
b. arrel d'una equació MAT. Solució 1. c .
5. béns arrels DRET Béns que consistixen en terres i possessions, dits també béns immobles o seents.

arrel (Traducció Valencià-Castellà)

arrel f. 1. raíz ( m. ), raigón ( m. ), trenca.
2. arrel d'una equació raíz de una ecuación.
3. béns arrels bienes raíces.
4. d'arrel de cuajo, de raíz.
5. posar arrels echar raíces.

Et pot interessar