arrelat (Diccionari)

arrelat -ada
1. adj. Es diu de les coses, dels costums o de les maneres d'actuar que fa molt de temps que es fan i són molt difícils de canviar o de llevar.
2. adj. Dit d'una persona molt unida al lloc on va nàixer o on ha viscut. Un poeta molt arrelat al seu país. Una dona arrelada a la seua terra.

arrelat (Traducció Valencià-Castellà)

arrelat -ada adj. arraigado -da, talludo.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb arrelar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arrelar






Participi
arrelat
arrelada
arrelats
arrelades



Gerundi
arrelant






INDICATIU
Present
(jo) arrele
(tu) arreles
(ell/ella/vosté) arrela
(nosaltres) arrelem
(vosaltres) arreleu
(ells/elles/vostés) arrelen

Perfet
(jo) he arrelat
(tu) has arrelat
(ell/ella/vosté) ha arrelat
(nosaltres) hem arrelat
(vosaltres) heu arrelat
(ells/elles/vostés) han arrelat

Passat simple
(jo) arrelí
(tu) arrelares
(ell/ella/vosté) arrelà
(nosaltres) arrelàrem
(vosaltres) arrelàreu
(ells/elles/vostés) arrelaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arrelar
(tu) vas (o vares) arrelar
(ell/ella/vosté) va arrelar
(nosaltres) vam (o vàrem) arrelar
(vosaltres) vau (o vàreu) arrelar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arrelar

Imperfet
(jo) arrelava
(tu) arrelaves
(ell/ella/vosté) arrelava
(nosaltres) arrelàvem
(vosaltres) arrelàveu
(ells/elles/vostés) arrelaven

Plusquamperfet
(jo) havia arrelat
(tu) havies arrelat
(ell/ella/vosté) havia arrelat
(nosaltres) havíem arrelat
(vosaltres) havíeu arrelat
(ells/elles/vostés) havien arrelat

Passat anterior
(jo) haguí arrelat
(tu) hagueres arrelat
(ell/ella/vosté) hagué arrelat
(nosaltres) haguérem arrelat
(vosaltres) haguéreu arrelat
(ells/elles/vostés) hagueren arrelat

Futur
(jo) arrelaré
(tu) arrelaràs
(ell/ella/vosté) arrelarà
(nosaltres) arrelarem
(vosaltres) arrelareu
(ells/elles/vostés) arrelaran

Futur perfet
(jo) hauré arrelat
(tu) hauràs arrelat
(ell/ella/vosté) haurà arrelat
(nosaltres) haurem arrelat
(vosaltres) haureu arrelat
(ells/elles/vostés) hauran arrelat

Condicional
(jo) arrelaria
(tu) arrelaries
(ell/ella/vosté) arrelaria
(nosaltres) arrelaríem
(vosaltres) arrelaríeu
(ells/elles/vostés) arrelarien

Condicional perfet
(jo) hauria arrelat
(tu) hauries arrelat
(ell/ella/vosté) hauria arrelat
(nosaltres) hauríem arrelat
(vosaltres) hauríeu arrelat
(ells/elles/vostés) haurien arrelat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arrele
(tu) arreles
(ell/ella/vosté) arrele
(nosaltres) arrelem
(vosaltres) arreleu
(ells/elles/vostés) arrelen

Perfet
(jo) haja arrelat
(tu) hages arrelat
(ell/ella/vosté) haja arrelat
(nosaltres) hàgem arrelat
(vosaltres) hàgeu arrelat
(ells/elles/vostés) hagen arrelat

Imperfet
(jo) arrelara
(tu) arrelares
(ell/ella/vosté) arrelara
(nosaltres) arrelàrem
(vosaltres) arrelàreu
(ells/elles/vostés) arrelaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arrelat
(tu) hagueres arrelat
(ell/ella/vosté) haguera arrelat
(nosaltres) haguérem arrelat
(vosaltres) haguéreu arrelat
(ells/elles/vostés) hagueren arrelat

IMPERATIU
Present

arrela (tu)
arrele (ell/ella/vosté)
arrelem (nosaltres)
arreleu (vosaltres)
arrelen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar