atorgar (Diccionari)

atorgar
1. v. tr. Concedir alguna cosa (a algú) a títol de gràcia o de favor. Li han atorgat un títol nobiliari.
2. v. tr. Concedir (alguna cosa que es demana). M'han concedit la gràcia que havia demanat.
3. v. tr. Reconéixer, confessar.
4. v. tr. DRET Fer (un contracte, una escriptura, etc.) davant de notari. Atorgar testament.

atorgar (Traducció Valencià-Castellà)

atorgar v. tr. otorgar,.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb atorgar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
atorgar






Participi
atorgat
atorgada
atorgats
atorgades



Gerundi
atorgant






INDICATIU
Present
(jo) atorgue
(tu) atorgues
(ell/ella/vosté) atorga
(nosaltres) atorguem
(vosaltres) atorgueu
(ells/elles/vostés) atorguen

Perfet
(jo) he atorgat
(tu) has atorgat
(ell/ella/vosté) ha atorgat
(nosaltres) hem atorgat
(vosaltres) heu atorgat
(ells/elles/vostés) han atorgat

Passat simple
(jo) atorguí
(tu) atorgares
(ell/ella/vosté) atorgà
(nosaltres) atorgàrem
(vosaltres) atorgàreu
(ells/elles/vostés) atorgaren

Passat perifràstic
(jo) vaig atorgar
(tu) vas (o vares) atorgar
(ell/ella/vosté) va atorgar
(nosaltres) vam (o vàrem) atorgar
(vosaltres) vau (o vàreu) atorgar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) atorgar

Imperfet
(jo) atorgava
(tu) atorgaves
(ell/ella/vosté) atorgava
(nosaltres) atorgàvem
(vosaltres) atorgàveu
(ells/elles/vostés) atorgaven

Plusquamperfet
(jo) havia atorgat
(tu) havies atorgat
(ell/ella/vosté) havia atorgat
(nosaltres) havíem atorgat
(vosaltres) havíeu atorgat
(ells/elles/vostés) havien atorgat

Passat anterior
(jo) haguí atorgat
(tu) hagueres atorgat
(ell/ella/vosté) hagué atorgat
(nosaltres) haguérem atorgat
(vosaltres) haguéreu atorgat
(ells/elles/vostés) hagueren atorgat

Futur
(jo) atorgaré
(tu) atorgaràs
(ell/ella/vosté) atorgarà
(nosaltres) atorgarem
(vosaltres) atorgareu
(ells/elles/vostés) atorgaran

Futur perfet
(jo) hauré atorgat
(tu) hauràs atorgat
(ell/ella/vosté) haurà atorgat
(nosaltres) haurem atorgat
(vosaltres) haureu atorgat
(ells/elles/vostés) hauran atorgat

Condicional
(jo) atorgaria
(tu) atorgaries
(ell/ella/vosté) atorgaria
(nosaltres) atorgaríem
(vosaltres) atorgaríeu
(ells/elles/vostés) atorgarien

Condicional perfet
(jo) hauria atorgat
(tu) hauries atorgat
(ell/ella/vosté) hauria atorgat
(nosaltres) hauríem atorgat
(vosaltres) hauríeu atorgat
(ells/elles/vostés) haurien atorgat

SUBJUNTIU
Present
(jo) atorgue
(tu) atorgues
(ell/ella/vosté) atorgue
(nosaltres) atorguem
(vosaltres) atorgueu
(ells/elles/vostés) atorguen

Perfet
(jo) haja atorgat
(tu) hages atorgat
(ell/ella/vosté) haja atorgat
(nosaltres) hàgem atorgat
(vosaltres) hàgeu atorgat
(ells/elles/vostés) hagen atorgat

Imperfet
(jo) atorgara
(tu) atorgares
(ell/ella/vosté) atorgara
(nosaltres) atorgàrem
(vosaltres) atorgàreu
(ells/elles/vostés) atorgaren

Plusquamperfet
(jo) haguera atorgat
(tu) hagueres atorgat
(ell/ella/vosté) haguera atorgat
(nosaltres) haguérem atorgat
(vosaltres) haguéreu atorgat
(ells/elles/vostés) hagueren atorgat

IMPERATIU
Present

atorga (tu)
atorgue (ell/ella/vosté)
atorguem (nosaltres)
atorgueu (vosaltres)
atorguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar