bellugar
1.
a.
v. tr.
Fer moure (una cosa, especialment una part del cos,) desplaçant-la lleugerament.
D'ençà de l'accident que no pot bellugar les cames.
b.
v. pron.
Moure's desplaçant-se lleugerament.
Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen.
c.
v. pron.
No estar quiet.
La xicalla sempre es belluga.
d.
belluga't!
Mou-te, vés de pressa.
2.
v. pron.
[
fig.
]
Fer passos, diligències, etc., per a aconseguir alguna cosa.
Tinc faena perquè m'he bellugat molt.
3.
a.
v. intr.
Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment.
Aquell peix és molt fresc: encara belluga.
b.
v. intr.
Ser capaç de moure's pel fet de no estar ben fixat.
Té una dent que li belluga.
4.
fer bellugar
Fer que algú o alguna cosa es bellugue.