biaix
1.
a.
m.
Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa.
Fer biaix un camí.
b.
al biaix
(o
de biaix
)
En disposició obliqua.
Unes faldetes tallades al biaix. Una banda que va de biaix.
2.
m.
Cosa tallada al biaix, obliquament.
Posar un biaix al voltant del coll d'un vestit.
3.
a.
m. ESTAD./INFORM.
Predisposició o inclinació que fa que el resultat d'una mesura s'aparte de l'esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques.
b.
m. ESTAD./INFORM.
Mesura de la descompensació d'un conjunt d'errors.
c.
biaix d'ordenació
ESTAD./INFORM.
Predisposició d'una distribució o seqüència a apartar-se de l'ordenació que seria esperable si la distribució o seqüència es presentara realment a l'atzar.
4.
biaix buscat
Biaix obligat per una necessitat constructiva.
5.
biaix de cartabó
CONSTR.
Forma de l'extrem d'un llistó o d'una post consistent en un pla que forma un diedre de 45 graus amb els costats llargs d'esta peça.
6.
haver-hi molt de biaix
(entre dos coses)
Haver-hi molta diferència.
7.
traure els biaixos
Buscar economies, estalviar.